Una setmana a Malta (XVI) Dimarts sant. Tarxien

Quan sortirem a la superfície, després de visitar l'hipogèum, amb la impressió als ulls, però sobretot al cor d'haver estat a un recinte sagrat, tan corprenedor o més que una catedral gòtica, preguntàrem a la guia com podíem arribar al temple megalític de Tarxien.

Per a la nostra sorpresa, la resposta va ser, a peu, a uns deu minuts de passeig. A l'esquerra fins poc abans de la plaça on havíem pres cafè, i des d'allí a la dreta pel carrer que fan els autobusos, ja trobaríem les indicacions.

-Però no està a Tarxien?

-Sí, però no hi ha separació entre Paola i Tarxien.

Bé, els deu minuts, per a la dona, operada del genoll de feia un mes i sis dies, i amb crossa, esdevingueren quasi mitja hora. Però no teníem pressa. De totes formes, quan hi arribàrem, va preferir seure a un banc de la plaça a prendre el solet.

L'entrada, a través d'una casa, em va recordar l'entrada als jardins de Monfort a València. Magnífics i desconeguts jardins privats que aconselle visitar si algun dia aneu a València. No tot són ciutats de les arts i les ciències.

I vaig entrar. Un petit vestíbul on hi vaig comprar l'entrada i la sortida a un pati interior, com un gran corral on...

Millor vegeu les fotos