Senda de la lloma. Un camí ben senyalitzat.

Des de fa molts anys que duc la intenció de fer el camí de sant Jaume i, ara que m'ha arribat la prejubilació, he començat a preparar-me.

Una de les primeres decisions ha estat la de perdre pes. Moltes vegades ho havia intentat, però aquesta sembla que va per bon camí.

La segona consisteix en anar incrementant les passejades amb el gos i combinar-les amb exercicis de cardio i, quan és possible, excursions a senders de curt recorregut.

Ací a Cullera, on visc, s'ha creat un parell d'aquests senders que, combinats amb un passeig marítim esplèndid, possibiliten fer una volta a peu a la ciutat.

Així que, el dia 5, em vaig decidir i vaig fer una primera part: Eixint de la urbanització Bona Vista, carretera del segon Collado, Urbanitzacions del Doser, Carrer de la Farola. Far.

Un passejada senzilla tot i que no gaire còmoda, ja que bona part transcorre per carretera.

Diguem que la millor part havia estat la que no formava part del recorregut, la que des del Far havia fet per la platja fins arribar, creuant el poble i eixint pel raval de sant Agustí, al punt de partida.

El dia 6 vaig agafar la Senda de la Lloma, eixint des de la Farola (més ben dit des de l'ApartHotel El Faro) en direcció al Castell per la carena de la muntanya. Arribàrem el gos i jo fins al Fort, però no baixàrem al Castell perquè se'ns feia tard i encara havia de comprar el diari.

Per fi, el dia vuit, vaig agafar el gos i la càmera i, tornant a fer com el dia 5 el camí al poble per la platja, vaig arribar fins el mercat i, des d'aquest punt, vaig començar la pujada al Castell per les revoltes de la processó, per una vegada dalt, començar el recorregut: Castell-Fort-Radar meteorològic-Far.

Aquest ha estat el resultat d'un passeig de dues hores (des del mercat fins a casa, al Far) per la carena de la muntanya, amb vistes a la mar per la banda dreta, i a banda esquerra, les marjals, els camps d'arròs, inundats en aquesta època per acollir els ànecs que arriben de Suècia en direcció a l'Àfrica on passaran l'hivern.

Sol ixent a Cullera

El passat vuit de desembre, dia de la Immaculada, aprofitant que amb l'horari d'hivern, i a pocs dies del solstici, el sol surt a hores assequibles, i aprofitant també que els serveis meteorològics havien anunciat un dia clar, vaig desempolsar la càmera per fer unes quantes fotos del sol ixent. Aquest ha estat el resultat

Aniversaris, sants i altres celebracions

Celebràvem els 75 anys d'Emilio, els 37 d'Esther, els 3 mesos de Pau i el sant de Tere. Serà per ganes de festa?

Sol ponent a Cullera

Ja ho sé que el sol ixent és molt més agraït, al menys en aquesta riba de la Mediterrània.

De totes formes, des de l'Illa dels Pensaments, no queden gaire mal les postes.

Quan el ponent apreta

Quan el ponent apreta és com si algú hagués obert la porta del forn

Gos dalt l'arbre

El meu fill té un gos que està boig. Li agrada pujar-se'n als arbres, com podeu veure en aquestes fotos tretes el passat 17 de juliol, amb el meu iPhone

15 a 21 de Maig. Algarve

Diumenge quinze, de matí, després d'haver esmorzat, deixàrem l'hotel i ens encaminàrem cap a Sevilla on ens esperaven uns amics. Jugava el Betis no recordo contra quin altre equip, ço que vol dir que, xerrar, xerrar, només ho poguérem fer amb tranquil·litat amb Nati i la seua filla. Tot i que el Betis ja pujava a primera, fos quin fos el resultat, anava perdent, i això era massa per Antonio, forofo del Betis on n'hi haja.

D'allí continuàrem cap a Huelva, on dinàrem. Necessitava treure diners a un caixer 4B i no en trobava cap. No se m'ocorregué cap altra cosa que baixar-me una app del Banc Santander. Quin fracàs:

1) Només donava els caixers de Santander i Banesto
2) Les indicacions i el mapa no sempre coincidien amb l'adreça real de l'oficina (com a exemple, a Fuengirola, l'adreça era Alfonso XIII, 4 i m'envià a Alfonso XII, 2 on no hi havia hagut mai cap oficina bancària)
3) L'actualització de dades devia ser de l'any de la picor, en més d'un cas em portà a caixers que per l'estat devien haver estat abandonats feia anys.
4) Una vegada donats els caixers més pròxims no refrescava la posició, cosa que t'obligava a eixir-te'n totalment de l'aplicació i creuar els dits per a que al tornar a entrar incorporés ja la teua ubicació geogràfica real, i no la que havies tingut abans d'anar al caixer inexistent, o abandonat, o sense diners.

El resultat fou que després del quart intent decidírem continuar camí per la costa fins a Matalascañas on, per fi, vaig poder treure diners per passar la setmana a Portugal.

Un cop passada la frontera recuperàrem la possibilitat dels 120 Km/h en una autovia que està a punt de convertir-se en autopista i no perquè hi hagi cap millora a la vista, sinó per la quantitat d'estructures per a peatges que trobàrem pel camí.

I, per fi, arribàrem a l'ApartHotel Ourapraia, cap a les set de la tarda, hora de Portugal. Descarregar, fer un mos, i al llit que estàvem cansats.

A l'endemà, dilluns, comprar una mica d'aliments al supermercat de la cantonada (cadena Os Mosqueteiros) i la rutina de quasi tots els dies (llevats dels dos que dedicàrem a excursions) gimnàs i piscina pel matí, i passejos per la vesprada.

Aquestes són algunes de les coses que veiérem

Dilluns per la vesprada, baixada a la platja:



Dimarts excursió a Lagos i a Silves, on dinàrem. A destacar una deliciosa cataplana de llagosta que entre els dos quasi no ens podíem acabar, per 30€ i un postre de figa i ametles, en forma de coca, com el panfígol a València, però amb una dolçor increïble, abusiva diria, que més recordava la de l'arnadí. Això anterior, més uns llagostins bullits, entremesos, una ampolla de vi, cafè. Total 57€

Aquest és el poble:



Dimecres, passejada pels volts de l'hotel. Molt curiosa la solució donada a unes falses flames a l'entrada de l'Hotel: Dins dues capses negres, un ventilador, dos draps blancs voleiant, i dues llums una roja, l'altra verda.



Divendres, excursió a Caldas de Monchique. Aquestes són les fotos



Quan tornàvem ens vam aturar a una botiga de alfareria i cortiça (suro) que hi havia a la carretera, compràrem unes sabatetes de suro per al nostre futur net, Pau, i li vaig preguntar a l'amo on podíem dinar. A Rasmalho ens va dir, al restaurant Encontro do Amigos. I cap allà ens encaminàrem. Un establiment de carretera, on prenguérem un bacalhau al forno, i un porco a modo da casa, ambdós deliciosos i abundants fins l'extrem. Entrades (olives, mantega, paté de sardina) un litre de vi verd blanc, postres i cafè 27€. I a la eixida una cigonya que havia fet niu a la copa d'una palmera.



Després, férem una mica enrere per visitar el Parque da Mina, a la vale de boi.



Dissabte el dedicàrem a descansar i preparar la tornada cap a Espanya. Diumenge entraríem a Marina del Sol a Mijas Costa.

Antequera

Enguany, degut a la dada prevista de naixement del nostre primer nét, Pau, ens hem vist abocats a avançar les vacances, no fos cosa.

Així que agafàrem una setmana a l'Algarve -una de les zones de Portugal que, juntament amb l'Alemtejo encara no coneixia- en la segona quinzena de maig.

Com que el viatge fins a Oura era una mica llarg pels genolls operats de Tere, la nit del catorze al quinze la passàrem a prop d'Antequera, en un hotel de quatre estrelles, La Sierra, que no es mereix en cap cas la qualificació que ostenta.

Aquella mateixa vesprada del catorze, després d'haver descansat una miqueta, ens arrimàrem al poble, per fer-hi una passejada.

Aquestes són les fotos

Cavalcada de disfresses. Cullera 2011

A Cullera tot, quasi tot, o al menys la major part de coses giren al voltant de les falles.

Una d'elles, a festes, la cavalcada de disfresses on cada una de les falles elegeix un tema i prepara una coreografia -música, balls...-

Enguany la cavalcada fou el sis de maig i el primer premi se l'ha endut la falla de La Bega (estranya forma d'escriure vega) amb la seua coreografia "Burlesque"

Baixada 2011 Castell de Focs

Les festes de Cullera pugen i baixen amb la Pasqua, ja que comencen dissabte de Pasqua, amb la baixada de la marededéu del Castell, continuen amb Sant Vicent, diada principal del patró del poble, dilluns de la segona setmana de Pasqua, i acaben el diumenge següent amb la pujada de la marededéu, novament al castell, o passarà la resta de l'any.

Durant aquest nou dies de festes, la marededéu serà passejada pel raval de Sant Agustí, (Aurora del Raval), duta al port (històricament enclavat en el riu Xúquer, tal com ja ocorria des del temps dels romans), i a Sant Antoni (Aurora de Sant Antoni)

Un component fonamental de les festes són, per tant, els actes religiosos, processons (o com diem per ací, provessons, (suavització en v de la bilabial f a professons) la pólvora (mascletades i castells) i les bandes de música.

De la processó de baixada de la marededéu diverses fotos de l'espectacular castell de focs, i alguns dels balls.

Castell de focs. Cavaller és únic.



Ball de Bastons







Ball de pastoretes



Ball dels arquets



Ball de cavallets




Ball de la Muixeranga. Per primera vegada a Cullera, amb una colla de Cullera.



Ball de teixidores



I, per últim, el Ball de nanos



Realment no l'últim.

Després venien comuniants i comuniantes, fallers i falleres, gent diversa, l'anda amb la marededéu custodiada per guàrdies civils, les autoritats municipals i eclesiàstiques, i la banda de música.

A València, les processons (les provessons) són realment importants, magnífiques i, sobretot, barroques.

Falles 2011. Ofrena de Flors. Cullera

Les ofrenes de flors solen ser llargues i avorrides, així que, com la dona volia veure-la, em vaig armar amb la càmera de fotos i ...