dilluns, 13 de juny de 2011

15 a 21 de Maig. Algarve

Diumenge quinze, de matí, després d'haver esmorzat, deixàrem l'hotel i ens encaminàrem cap a Sevilla on ens esperaven uns amics. Jugava el Betis no recordo contra quin altre equip, ço que vol dir que, xerrar, xerrar, només ho poguérem fer amb tranquil·litat amb Nati i la seua filla. Tot i que el Betis ja pujava a primera, fos quin fos el resultat, anava perdent, i això era massa per Antonio, forofo del Betis on n'hi haja.

D'allí continuàrem cap a Huelva, on dinàrem. Necessitava treure diners a un caixer 4B i no en trobava cap. No se m'ocorregué cap altra cosa que baixar-me una app del Banc Santander. Quin fracàs:

1) Només donava els caixers de Santander i Banesto
2) Les indicacions i el mapa no sempre coincidien amb l'adreça real de l'oficina (com a exemple, a Fuengirola, l'adreça era Alfonso XIII, 4 i m'envià a Alfonso XII, 2 on no hi havia hagut mai cap oficina bancària)
3) L'actualització de dades devia ser de l'any de la picor, en més d'un cas em portà a caixers que per l'estat devien haver estat abandonats feia anys.
4) Una vegada donats els caixers més pròxims no refrescava la posició, cosa que t'obligava a eixir-te'n totalment de l'aplicació i creuar els dits per a que al tornar a entrar incorporés ja la teua ubicació geogràfica real, i no la que havies tingut abans d'anar al caixer inexistent, o abandonat, o sense diners.

El resultat fou que després del quart intent decidírem continuar camí per la costa fins a Matalascañas on, per fi, vaig poder treure diners per passar la setmana a Portugal.

Un cop passada la frontera recuperàrem la possibilitat dels 120 Km/h en una autovia que està a punt de convertir-se en autopista i no perquè hi hagi cap millora a la vista, sinó per la quantitat d'estructures per a peatges que trobàrem pel camí.

I, per fi, arribàrem a l'ApartHotel Ourapraia, cap a les set de la tarda, hora de Portugal. Descarregar, fer un mos, i al llit que estàvem cansats.

A l'endemà, dilluns, comprar una mica d'aliments al supermercat de la cantonada (cadena Os Mosqueteiros) i la rutina de quasi tots els dies (llevats dels dos que dedicàrem a excursions) gimnàs i piscina pel matí, i passejos per la vesprada.

Aquestes són algunes de les coses que veiérem

Dilluns per la vesprada, baixada a la platja:



Dimarts excursió a Lagos i a Silves, on dinàrem. A destacar una deliciosa cataplana de llagosta que entre els dos quasi no ens podíem acabar, per 30€ i un postre de figa i ametles, en forma de coca, com el panfígol a València, però amb una dolçor increïble, abusiva diria, que més recordava la de l'arnadí. Això anterior, més uns llagostins bullits, entremesos, una ampolla de vi, cafè. Total 57€

Aquest és el poble:



Dimecres, passejada pels volts de l'hotel. Molt curiosa la solució donada a unes falses flames a l'entrada de l'Hotel: Dins dues capses negres, un ventilador, dos draps blancs voleiant, i dues llums una roja, l'altra verda.



Divendres, excursió a Caldas de Monchique. Aquestes són les fotos



Quan tornàvem ens vam aturar a una botiga de alfareria i cortiça (suro) que hi havia a la carretera, compràrem unes sabatetes de suro per al nostre futur net, Pau, i li vaig preguntar a l'amo on podíem dinar. A Rasmalho ens va dir, al restaurant Encontro do Amigos. I cap allà ens encaminàrem. Un establiment de carretera, on prenguérem un bacalhau al forno, i un porco a modo da casa, ambdós deliciosos i abundants fins l'extrem. Entrades (olives, mantega, paté de sardina) un litre de vi verd blanc, postres i cafè 27€. I a la eixida una cigonya que havia fet niu a la copa d'una palmera.



Després, férem una mica enrere per visitar el Parque da Mina, a la vale de boi.



Dissabte el dedicàrem a descansar i preparar la tornada cap a Espanya. Diumenge entraríem a Marina del Sol a Mijas Costa.

dissabte, 11 de juny de 2011

Antequera

Enguany, degut a la dada prevista de naixement del nostre primer nét, Pau, ens hem vist abocats a avançar les vacances, no fos cosa.

Així que agafàrem una setmana a l'Algarve -una de les zones de Portugal que, juntament amb l'Alemtejo encara no coneixia- en la segona quinzena de maig.

Com que el viatge fins a Oura era una mica llarg pels genolls operats de Tere, la nit del catorze al quinze la passàrem a prop d'Antequera, en un hotel de quatre estrelles, La Sierra, que no es mereix en cap cas la qualificació que ostenta.

Aquella mateixa vesprada del catorze, després d'haver descansat una miqueta, ens arrimàrem al poble, per fer-hi una passejada.

Aquestes són les fotos

Cavalcada de disfresses. Cullera 2011

A Cullera tot, quasi tot, o al menys la major part de coses giren al voltant de les falles.

Una d'elles, a festes, la cavalcada de disfresses on cada una de les falles elegeix un tema i prepara una coreografia -música, balls...-

Enguany la cavalcada fou el sis de maig i el primer premi se l'ha endut la falla de La Bega (estranya forma d'escriure vega) amb la seua coreografia "Burlesque"