diumenge, 25 de juliol de 2010

La Retreta. Comencen les festes

Anit, com la majoria de dissabtes, anàrem a sopar amb els amics de Polinyà.

Però anit era especial. Hi havia la "Retreta", aquesta rua de carnaval amb nom de parada militar, que a finals de juliol anuncia les festes d'agost del meu poble.

Cert que hem perdut, llàstima, les elaborades carrosses preparades al llarg de tot l'any, que encara recorde de la meua infància.

Els temps canvien i les presses d'avui són enemigues d'aquestes exquisideses que demanen la calma que relacionem amb aquell món rural, ja perdut, on les coses valien, independentment del preu que d'altres li pogueren donar.

Però allò que no ha desaparegut, que continua, són les ganes de festa, el goig de disfressar-se, de travestir-se, i eixir al carrer, en família i amb la família, no només joves, també pares i fills i iaios i nets, ocupar els carrers, tancar el poble als cotxes i obrir-lo als forasters.

En una setmana començaran, oficialment, les festes.


dimarts, 13 de juliol de 2010

Quinze dies a Galícia

Havíem arribat dissabte cinc de juny, ja cap a poqueta nit, a Raxó, després d'un esgotador i calorós viatge. En acabat de descarregar les maletes i haver saludat Luís, eixírem cap a San Xenxo a comprar una mica de fruita, carn i verdura per omplir la nevera.

L'endemà, diumenge, em vaig calçar les botes i agafar la motxilla i vaig pujar cap al bosc d'eucaliptus que es divisava des de la terrassa de l'apartament




Dilluns i dimarts plogué sense parar, i dimecres. A la tarda, semblava haver escampat un poc, però no res. Unes poques fotos tretes des de la terrassa.




Per fi divendres, 11, l'oratge ens permeté eixir fins a Pontevedra, on poguérem visitar el casc antic




I el dissabte, ja amb un sol de justícia, torní a fer camí cap a dalt la muntanya, aquesta vegada, un cop arribat al camiño das serpes, vaig continuar cap a l'oest, baixant al final pel municipi de San Xenxo.




Diumenge, 13, decidim anar a l'illa d'Arousa. Per cert, celebraven el Corpus, -amb retràs, crec- i amb unes curioses enramades




Després de dinar, ens dirigírem cap a l'illa da Toxa, però abans ens aturàrem a Cambados i la seua preciosa Praça de Fefiñans




I per fi, l'illa da Toxa, amb la seua església tan kitsch.



Per cert, algú sap com se diu aquesta planta?



Dilluns, 14, torne a pujar. Aquesta vegada intentant buscar la casa rural Bouza.



Dimarts, 15, pugem cap a Cee, on intentem recuperar uns diners que ens deu el propietari de MuscleCee. Malgrat que el veiem i parlem amb ell i la dona, i ens promet l'ingrés dels diners, no ho ha acomplit encara. Creia que els esportistes tenien més paraula.Després de dinar ens arrimem a Fisterra.




I ja de tornada passem per Muros



Dimecres, 16, agafe el cotxe per intentar localitzar l'àrea arqueolòxica de Caeira. Però, de camí, la marea està en baixamar, i les mariscadores s'afanyen a treure els fruits de la mar.




I continuant camí, em desvie per a fer un de tants senders de molins que hi han a la zona: O sendero de muiños da Freixa




I ja per fi, arribe a San Salvador de Poio, on trobe l'àrea arqueolòxica da Caeira amb els seus petroglifs.




Dijous, 17. Pugem a Sant Jaume de Compostel·la, Santiago. És Any Compostel·là i la dona vol guanyar el jubileu. Llàstima que ací a Espanya, a diferència del que sol passar a l'estranger, no et deixen fer fotografies dins del museus. Aconselle visitar el museu de la Catedral, amb la reconstrucció del Chor de pedra del mestre Mateo, impressionant.




Divendres, 18. Últim dia. Demà ja eixim cap a casa. A Combarro celebren el dia de Colom (també ha nascut ací, com a Gènova, o Portugal, o Mallorca, o Catalunya). Hem baixat cap allí, però sense la càmera de fotos. Llàstima. Arribem a un baret "As Veigas" on prove un oruxo exquisit. Conseguesc que em venguen unes ampolles. Pregunte pel vi, però d'això sí que no. De totes formes m'aconsellen Dena o Meaño. Així que a la tarda agafe el cotxe i puge cap a Meaño.




Allí, a un baret, m'aconsellen una bodega: Adega O'Forrollo, a Dena. I cap allà que m'encamine.Es tracta d'una petita bodega familiar, amb una collita anual d'uns vuit a deu mil litres, l'amo de la qual i jo fem una llarga xerrada, i a qui acabe per comprar-li unes ampolles -a això havia vingut- no sense que abans em mostre la vinya i la bodega.




Un lloc on tornar. Sense dubtar-ho.

dilluns, 31 de maig de 2010

Bassa de Sant Llorenç

Bassa de Sant Llorenç, un paradís pels ànecs, les fotges i les llancetes, a Cullera.

diumenge, 30 de maig de 2010

Accessibilitat. Un pas de zebra impracticable

Far de Cullera.

Fa poques setmanes han refet l'acera, pujant-la i deixant un rastell realment impracticable. He deixat la meua bici per que quedi evident l'altura de la cosa.

Anquenieros que són




dilluns, 3 de maig de 2010

Düsseldorf. Una passejada vora riu

Dijous vint-i-dos d'abril era, amb el meu fill i un amic que ens feia de traductor, a Düsseldorf on havíem acudit per negocis.

Després de tot el dia a la fira FIBO, a Essen, i mentre féiem temps abans d'anar a sopar, Laureano i jo, eixírem a fer una petita passejada vora el Rin, i per la ciutat vella.

Aquestes són algunes de les fotos que hi vaig treure:

El Rhin


Un parc vora riu




Un restaurant


La ciutat





Un dels creuers


Museu naval



Un hotel


Cases antigues (reconstruïdes segons sembla)





Carrers de tapes



Aquest, en particular, jo li diria carrer espanyol, amb restaurants com l'spanischer restaurant, El gitano, Madrid, etc. Per cert, en aquest últim hi havia anunciada "Paelha"


Serà per campanes. Done fe que el carilló funcionava perfecte i amb un so meravellós





Curiós acabament del campanar



divendres, 30 d’abril de 2010

Passejant amb Gos

Diumenge passat, encara cansat del llarg i pesat viatge a Alemanya en cotxe (com ens va fotre el volcà víking!) vaig tornar a eixir al camp, aquest cop amb Gos, l'ídem del meu fill i llur parella.

Es tracta d'un trajecte que solc fer quan hi sóc a Galapagar, d'una hora i mitja, hora i tres quarts, tot depèn de si fas el camí sol o, com en aquest cas, amb un cadell enjogassat.

I com estava el camp, quins colors, quina meravella...!

Això, sí, Gos va xipollejar a cada basa i cada rierol que passàvem (dimecres passat, a Saragossa, es va llençar de cap a l'Ebre on més corrent hi havia, i als nostres crits va tornar feliç sense comprendre gens ni miqueta el nostre -del meu fill i meu- espant.


dilluns, 5 d’abril de 2010

Diumenge de Pasqua, de paella amb els amics

Per Pasqua, diumenge i dilluns, cal eixir al camp amb els amics. Recorde, de menut, que embolicàvem en el mocador, un llarg i enorme mocador, la mona amb l'ou dur de color (roig, preferentment, però també groc, o verd), la llonganissa seca de pasqua, la barra de xocolata, el pa-blanquet, l'enciam, i una peça de fruita, i ens en anàvem cap a la muntanyeta seca, o la dels pins, a passar el dia, corrent d'una banda a l'altra, jugant a vaquers i indis, o a lladres i policies, ballant la tarara, i corrent, corrent, corrent.

Ara, als nostres cinquanta i molts, alguns d'entre nosaltres ja amb nets i tot, substituïm aquells jocs per una paella a la caseta d'un dels amics.

Enguany, la caseta on solíem anar, a l'Alberell, prop de Benicull, ha quedat substituïda per una altra caseta a l'antiga marjal d'Albalat.


La caseta



Els veïns (o alguns d'ells)







Els voltants

















L'interior. Aperitiu.









Autoretrat



Preparant la paella. Fent les pilotes (magre picat, pa ratllat, ou, pinyons, julivert, i un polsim de canyella)





Sofregint el pebrot roig (les gambes)



Els ingredients: les pilotes, la carn (costelles de porc, pollastre, conill), les bajoques tendres, el pebrot roig





Sofregint la carn



I ara les bajoques



I, per últim, l'arròs i l'aigua



Comença a bollir, una mica de pebre roig, sal, i deixar fer







Ara toca tastar-la, per si cal rectificar





I deixar que vaja fent-se, a poc a poc









I arribat el moment, apagar el foc i tapar-la amb diaris per a que acabe de beure's l'aigua.



I portar-la a taula, escudellar els plats dels que no arriben per a poder menjar-se-la al calderó i... bon profit











I ja escudellats els plats, comencem a menjar





Donar-li la volta al flam de cafè no ha estat una idea gaire bona