Una setmana a Malta (XVII) Dimarts Sant. Fem la denúncia. Paisatge nocturn des de l'hotel

En acabat de visitar el temple megalític de Tarxien, heu vist els dibuixos en relleu(espirals) sobre les pedres? són d'un acabat perfecte, tornem a dinar a Valletta.

I, havent dinat, anem a la comisaria a presentar la denúncia.

-On diuen que els han robat?

-A Mellieha, de dins d'un calaix a l'habitació de l'hotel. És per l'assegurança, sap? ja sabem com n'és de difícil recuperar una cosa tan petita.

-Si ha estat a Mellieha, mmmm, hauran de posar la denúncia a Mosta. És a Mosta, oi? (parlant amb un company)

-Bé, a Mosta, on?

-Coneixen l'església de la gran cúpula? allí mateix preguntin.

I cap a Mosta que ens en anàrem. Ens pillava de camí. Baixem de l'autobús, pregunte, i a la fi arribe a les oficines de la policía que es troben a la planta baixa d'un centre de salut, entrant per urgències

Novament la mateixa conversació.

-On diu, a Mellieha? Ui, no, aquí, no. Que coneix San Pawl?

-Sí, ens ve de camí. Però San Pawl és molt llarg. Ens podria donar més referències?

Per no fer-ho tan llarg, entre el meu escàs anglès, i el seu poc interès, acabem baixant de l'autobús a Saint Paul Bay

I allí me n'entere que no, que la comisaria està a uns dos kilòmetres i mig. Així que deixe la dona asseguda a un banc a la parada de l'autobús i comence la peregrinació.

El conductor, molt amable, em diu que la comisaria que m'han dit està tancada i que haig d'anar a la nova (San Pawl - Qawra) que es troba una mica més lluny, un altre kilòmetre i mig més. Sort que un xicon que baixa em diu que ell hi va prop i que si el vull seguir.

Vint minuts més tard arribe a la comisaria. I per fi presente la denúncia.

I, oh sorpresa! em diuen que tinc que tornar a recollir-la un altre dia, amb el resguard que em donen, perquè el comissari ja no hi és.

Han passat ja gairebé dues hores des que vaig deixar la dona. Li truco al mòvil i li dic que ja hi surt cap allí, l'estació d'autobusos està allí mateix, junt a la comissaria, però agafe un taxi. Ja està bé per avui.

Recull la dona i al mateix taxi tornem a l'hotel. Quan hi arribem, ja de nit, la badia i l'església de Mellieha estan il·luminades. Jugue una mica amb la càmera.

Aquí teniu les fotos de la tarda.

Una setmana a Malta (XVI) Dimarts sant. Tarxien

Quan sortirem a la superfície, després de visitar l'hipogèum, amb la impressió als ulls, però sobretot al cor d'haver estat a un recinte sagrat, tan corprenedor o més que una catedral gòtica, preguntàrem a la guia com podíem arribar al temple megalític de Tarxien.

Per a la nostra sorpresa, la resposta va ser, a peu, a uns deu minuts de passeig. A l'esquerra fins poc abans de la plaça on havíem pres cafè, i des d'allí a la dreta pel carrer que fan els autobusos, ja trobaríem les indicacions.

-Però no està a Tarxien?

-Sí, però no hi ha separació entre Paola i Tarxien.

Bé, els deu minuts, per a la dona, operada del genoll de feia un mes i sis dies, i amb crossa, esdevingueren quasi mitja hora. Però no teníem pressa. De totes formes, quan hi arribàrem, va preferir seure a un banc de la plaça a prendre el solet.

L'entrada, a través d'una casa, em va recordar l'entrada als jardins de Monfort a València. Magnífics i desconeguts jardins privats que aconselle visitar si algun dia aneu a València. No tot són ciutats de les arts i les ciències.

I vaig entrar. Un petit vestíbul on hi vaig comprar l'entrada i la sortida a un pati interior, com un gran corral on...

Millor vegeu les fotos

Una setmana a Malta (XV) Dimarts sant. Hipogeum de Paola

O Hipogeum Hal Saflieni.

Malta, onphalos de la mediterrània (melic, ombligo), on el nom dels vents coincideix amb la direcció des d'on bufen, illa sagrada des de la més remota antiguitat.

En 1902 excavant uns fonaments a Paola, ciutat molt a prop de Valletta, es van trobar unes galeries subterrànies plenes d'ossos, que els constructors intentaren amargar. Cite de la revista La Luna Azul:

"En 1902 se iniciaron unas obras de construcción en Paola, un suburbio de La Valletta, la capital de Malta. Los obreros que excavaban el suelo rocoso se encontraron, de pronto, con una gran cámara subterránea. Al descender a las entrañas de la tierra descubrieron una serie de cavernas, relacionadas entre sí, que contenían una gran cantidad de huesos humanos. Para evitar retrasos, los contratistas silenciaron el descubrimiento hasta dar por terminadas las viviendas

Entre 1905 y 1911 el arqueólogo Sir Themistocles Zammit inició la exploración de las galerías de Paola y reveló al mundo el hipogeo de Hal Saflieni, a esto se le sumaron descubrimientos posteriores en zonas aledañas como el realizado por un agricultor en su campo de trigo en la región de Tarxien; allí se iniciaron excavaciones en 1915 y pronto advertirían que habían dado con un templo prehistórico cuya construcción se remontaba a finales de la edad de piedra, entre unos 5000 y 5500 años antes del presente, aproximadamente. Los malteses de Tarxien adoraban una deidad representada por una mujer gruesa, a la que se sacrificaban toros y corderos; James Wellard autor británico de: "The search for lost cities", sostiene que en vista de lo rocoso del terreno de Malta, el temor al hambre debería haber dominado el pensamiento de los antiguos habitantes, en otras palabras sugiere que estos pueblos glorificaban la obesidad tan desagradable para los occidentales bien alimentados y tan admirada por todos los pueblos desnutridos. De otro lado, muchos coinciden con la arqueóloga británica Jacquetta Hawkes, (que en su Atlas del hombre primitivo hace referencia a las representaciones de esta "opulenta dama") en que estos templos estaban dedicados al antiguo culto mediterráneo de la diosa madre. Se postula pues que por la proximidad de ambos emplazamientos, Tarxien y Hal Saflieni, estos se relacionaban de una u otra manera; es así como podría ser posible que mientras en Tarxien se adoraba a la diosa obesa que representaba la abundancia de alimentos concedidos por la fecunda Madre Tierra, en Hal Saflieni se podría haber enterrado a los muertos en cámaras subterráneas, a manera de retorno al seno de la misma Diosa Madre."

Bé, actualment aquest monument

Hal Saflieni o Hipogeum de Paola

es pot visitar en set tandes diàries de 20 persones cada una, a fin de respectar la humitat i CO2 controlat i que el monument, anterior a la construcció de les grans piràmides (més de 5000 anys d'antiguitat) no es faça malbé.

No està permès traure fotografies ni tan sols sense flash, així que he escannejat les fotos d'un llibre que em vaig comprar i us les pose.

Una setmana a Malta (XIV) Dimarts sant. Paola

Dia 18 de març. Ens aixequem i intente anar a la comisaria de Mellieha per denunciar el robatori de l'ipod. Encara em dura el disgust, tant pel robatori en sí, com pel poc cas que detecte en l'hotel.

Primera. La comisaria està tancada. Com que avui a les onze hem de visitar l'hipogeum de Paola, l'entrada del qual vam adquirir per internet ja fa uns mesos, deixem per més tard la denúncia en comisaria. Ja la farem a Valletta.

Així que agafem l'autobús cap a Valletta. I d'allí, un altre a Paola.

Paola és una ciutat propera des d'on intentarem visitar també un temple prehistòric a la veina Tarxien, en acabant de la visita a l'Hipogeum.

Les fotos d'avui comencen amb un gat. I és que haig de dir que els gats de l'illa, no mostren cap por ni vergonya, més encara, sembla que els hi agrade posar pels fotògrafs. I això em fa pensar que, sent com és un dels plats típics de Malta el conill, no conexieran el refrany de "dar gato por liebre". Millor per ells

També apareixen algunes fotos de l'interior de l'autobús, i el sistema de timbre (de bicicleta) per demanar la parada.

Ah, per cert, una església moderna a Birkikara. L'única que he vist a l'illa

Una setmana a Malta (XIII) Dilluns sant. Mosta

De Mdina vam anar a Mosta. Una altra ciutat, de les més importants de l'illa, que té com peculiaritat l'església amb la tercera cúpula en magnitud del món. Almenys així ho diuen ells, i no tinc per què desconfiar-ne.

La primera cúpula sería Sant Pere de Roma, al Vaticà
La segona la de Haggia Sofia a Istanbul (Constantinopla)
i la tercera aquesta de Mosta.

L'església és moderna, del segle XVIII, i presenta com a anècdota un miracle. Durant la segona guerra mundial, un pilot alemany va llençar una bomba sobre l'església on hi havia una gran quantitat de gent del poble que s'hi havia refugiat. Aquesta bomba no va explosionar.

Conten que, acabada la guerra, el pilot hi va anar al poble a demanar-ne disculpes. I els maltesos, fent honor a la seua tradicional hospitalitat, el van rebre bé, i li van agrair el detall.

Quan vam tornar a l'hotel, el Pergola a Mellieha, em vaig trobar amb una desagradable sorpresa, m'havien robat el ipod i el carregador del calaix de la còmoda de l'habitació. Ho vaig comunicar a la direcció de l'hotel, però ni se'n van fer càrrec, ni van prendre cap mesura per rescabalar-me. Ho deixe aquí perquè quedi constància del meu rebuig a la postura adoptada per l'hotel, al que ni tornaré ni aconselle que hi aneu.

Una setmana a Malta (XII) Dilluns sant. Mdina -3-

Última tanda de fotos de Mdina, amb algunes de la Catedral (con-catedral amb la de Sant Joan a Valletta)

Quan vam acabar de visitar-la, ens en vam anar cap a Mosta. Però això serà objecte d'un altre post

Una setmana a Malta (XI) Mdina -2-

I vam continuar visitant The Quiet City, o The Silent City, Mdina.

Aquí teniu la segona tanda de fotos, amb els estrets i torts carrerons medievals, que tan bona ombra ofereixen als moments de la canícula.

Però també aquests carrerons són uns perfectes canalitzadors del vent. No sé si Mdina serà la ciutat silenciosa, però sé segur que és la ciutat del vent.

Propose l'agermanament entre Saragossa i Mdina. Pel vent, per les esglésies i pels palaus.

Una setmana a Malta (X) Dilluns Sant. Mdina -1-

Un cop visitada la catedral de Sant Joan, i comprovat per l'endemà quins autobusos i a quines hores sortien cap a Paola, vam agafar l'autobús cap a l'antiga capital de Malta, Mdina.

Mdina (ciutat en àrab, com la majoria sabreu) es troba situada al centre de l'illa, sobre un turó. Es tracta d'una ciutat totalment emmurallada, predominantment gòtica, que va ser la capital de l'illa, tant durant la curta dominació musulmana, com més tard, quan pertanyia a Sicília. Els afores de la ciutat constitueixen una altra ciutat, Rabat (raval en àrab) on s'han trobat vil·les romanes amb mosaics molt ben conservats.

Quan l'illa, a principis del segle XVI, passà a pertànyer als cavallers de l'ordre de Malta, aquests, que eren mariners, van traslladar la capitalitat a Valletta, que com he dit en posts anteriors, va ser edificada de nova planta.

Mdina va quedar com una ciutat de segona residència pels cavallers, deserta molts mesos l'any. Això li ha donat el qualificatiu de ciutat silenciosa.

Primera tanda de fotografies de Mdina. Comencem a un restaurant fora murades, a Rabat.

Una setmana a Malta (IX) Dilluns sant - Valleta

Dilluns de matí, tornem a sortir cap a Valletta. Ens interesava saber com arribar a Paola, on dimarts volíem veure l'Hypoggeum, i visitar la Co-Catedral de Sant Joan.

Malta té tres catedrals. La primera a Mdina (antiga capital de Malta), l'anglicana de Sant Pau, molt austera, tal com correspon a les esglésies reformades i la de Sant Joan a Valletta, una obra mestra del Barroc i de la Contrareforma, i que commemora la victòria contra els turcs al gran setge de Malta de 1565.

La catedral de Sant Joan, amb uns impressionants frescos de Mattei, tota decorada amb pans d'or, dues pintures de Caravaggio que, també aquí fou empresonat, i les vuit capelles, cada una pertanyent a una de les "llengües" o nacions que formaven l'entramat polític de l'Ordre de Malta.

Recordem que aquesta ordre neix com Hospitalaris de Sant Joan, i quan són expulsats de Jerusalem, passen a residir a Rhodes, on se'ls coneix per Cavallers de Rhodes. Més tard, expulsats pels turcs, al 1530, amb el consentiment de Carles V d'Alemanya i I d'Espanya, passen a residir a Malta i canvien el nom per Cavallers de Malta que és com actualment els coneixem.

La seua organització en nacions o llengües era la següent:

Alemanya

Anglaterra

Aragó que incloïa no només els regnes de la Corona d'Aragó sinó a més Navarra

Auvernia

Castella que incloïa Lleó i Portugal

França

Itàlia

Provença

I deixem-nos d'Història i d'històries.

Aquestes són les fotos d'aquell matí.

Una setmana a Malta (VIII) Diumenge de Rams -7-

I una vegada visitat el Palau i l'armeria, un darrer passeig per Valletta, Trik-il-Republika amunt, amb un petit descans a una cafeteria per prendre un "capuccino" i a la rotonda d'entrada a la ciutat, estació d'autobusos a l'aire lliure.

Per avui ja hi ha prou.

Aquestes són les últimes fotos del dia

Una setmana a Malta (VII) Diumenge de Rams -6-

I continuem a l'Armeria del Palau del Gran Maestre. Si a l'anterior post vaig mostrar les fotos de les armes blanques, per fer-li dentetes i enveja a l'amic Mano Negra, qui es confessa col·leccionista, avui li toca a les armes de foc. Canons, canonets, canonassos, pistoles, pistoletes, pistolons, rifles, inclòs un d'aire comprimit (el que sembla que se li haja inflamat un colló, ja el veureu), màquines de matar, you know my friends.

He recordat una història contada pel gran Borges, on parlava d'un taita (mató) a qui le preguntaven perquè sempre utilitzava faca (navaixa) i mai morocha (pistola), i de la seua sensata resposta: "compadre, no me agrada apiolar a máquina"

Una setmana a Malta (VI) Diumenge de Rams -5-

Continuem a l'armeria del palau del Gran Maestre. Ara li toca a les armes blanques. Ballestes, llances, piques, atxes, alabardes, espases, coltells...

Una setmana a Malta (V) Diumenge de Rams -4-

Però el palau del Gran Maestre no era només les estances. L'armeria constitueix un museu d'armes dels més importants que es coneixen.

Consisteix en dues sales, una de les quals dedicada fonamentalment a les armadures i escuts, i que conserva les armadures de molts dels cavallers de l'ordre de Malta, així com algunes de turcs, tambors, atabals, nàcares, trompetes, etc. i una altra amb tota casta de llances, espingardes, piques, espases, alabardes, pistoles, escopetes, canons, etc.

En fi, què voleu que us diga, un perfecte mostrari de com l'home se les ha inventat continuament per poder defendre's de i matar-ne d'altres.

Primer part, armadures

Una setmana a Malta (IV) Diumenge de Rams -3-

I havent dinat, ens vam dirigir al Palau del Gran Maestre, al carrer de la República Triq il Republika, un dels dos carrers principals, tal com ja he comentat en posts anteriors. L'altre és el Trik il Merkanti, o carrer dels mercaders on hi ha el Suq, o Mercat.

Aquest Palau, enorme, és la seu actual del Govern de Malta, i abans de la independència era la seu del Governador representant de Sa Graciosa Majestat Britànica.

Però una part, la dreta, es pot visitar, tant les Estances, com l'Armeria

Aquí deixe les fotografies de les estances.

Una setmana a Malta (III) Diumenge de Rams -2-

Com ja comentava ahir, en acabant de la passejada pel perímetre fortificat de Valletta, asseguts (és un dir) en una petita calesa conduïda per un maltès xerraire amb qui prèviament havíem regatejat (no gaire, tot hi ha que dir-ho) el preu, i arrastrada per un cavall amb moltes ganes de córrer, vam baixar i ens endinsàrem en la ciutat, en busca d'un restaurant on poder seure i dinar.

Per aquells que hi vulguin anar-hi, em permetré un consell: els plats solen ser abundants, així que millor demanar un sol plat per cap, i no dos, com solem fer a Espanya. Els preus continuen sent prou barats com per a poder dinar dos, una amanida per compartir, un plat cadascú, una ampolla de vi del país (els blancs estan bastant bé, però són d'alta graduació, no com aquí que solen ser tots joves i afrutats), postres, i cafè per un import que oscil·la entre 25 i 35€

Valletta, ja ho he dit és un istme, al bell mig d'un gran port natural al que divideix en dos. A la dreta el gran port, defès pels forts de Sant Elm i Santo Ángel, i a l'esquerra un port esportiu resguardat per l'illa Manoel, anomenada així en honor d'un dels grans mestres de l'orde de Malta, el portuguès Manoel de Vilhena. Curiosa la pronunciació de Villena que fan els maltesos.

Es tracta d'una ciutat construïda en la segona meitat del segle XVI, tota d'una, amb un traçat en perfecta quadrícula soportada en dos carrers principals, el de la República i el dels Mercaders.

Bé aquí deixe la segona tanda de fotografies tretes aquell diumenge.

Una setmana a Malta (II) Diumenge de Rams -1-

Dia 16 de Març. Diumenge de Rams.

Ja descansats de la pallissa del dissabte, recordeu les hores i hores a l'aeroport de Girona per culpa de la boira, diumenge de matí ens aixequem i eixim a prendre l'autobús a Valletta.

No he dit que afortunadament vaig desistir de la meua primera intenció de llogar un cotxe a l'aeroport.

Malta és una illa mediterrània, més petita que Eivissa (316 Km2 entre Malta, Gozo i Comino) molt poblada (més de 1000 h/Km2), amb carreteres prou estretes, conducció alegrement mediterrània, i per acabar-ho d'adobar, amb circulació per l'esquerra com els anglesos.

D'altra banda el servei d'autobusos és molt complet, amb uns autobusos de l'any catapum (o actuals però tunejats com si fossen de l'any catapum).

Així que, com he dit, sortírem per agafar l'autobús, i anàrem a Valletta, la capital.

Allí vam agafar un cotxe de cavalls per donar-li la volta a Valletta. Valletta és una llengua (un istme) al mig d'un gran port natural al què divideix en dues parts bastant simètriques, tot i que la de la dreta siga coneguda com a Gran Port.

Més tard, quan acabàrem el recorregut, entràrem a peu ja, a la ciutat, i buscàrem on dinar.

Aquí va la primera tanda de fotos

Una setmana a Malta (I)

Aquesta setmana santa proppassada, la dona i jo vam anar a Malta.

Com ja he comentat més d'una vegada i més de dues, sóc un enamorat de les illes.

Del 74 al 79 per motius de treball hi vaig ser a Eivissa, i aquella experiència em va marcar.

Sobretot allò que més em va marcar fou l'aterratge sobtat a Madrid, sense haver passat per la preceptiva cabina de descompressió, confesse que va ser un trauma del què encara no me n'he recuperat del tot.

Bé, anem a pams, el 15 de Març teníem la sortida amb Ryanair des de Girona a quarts de set de la matinada, així que divendres 14, després d'haver sopat, i haver vist un documental a la TV3 sobre Ramon Llull, vam agafar tranquil·lament el cotxe i vam sortir cap a Girona.

Però aquella nit la boira era espesa, i havien desviat els avions cap a Barcelona. En poques paraules els avions duien retràs, un bon retràs, molt de retràs, massa retràs.

I Aena tenia ganes de jugar amb els soferts aspirants a viatger, així que de quan en quan anava canviant-nos de porta d'embarcament.

Fins que, cansats, hi va haver un mini motí (reconec que vaig ser un dels instigadors, fastiguejat per l'enorme presa de pèl, i molt irritat perquè la meua dona, que anava amb crosses, a resultes d'una recent operació de ròtula, el 13 de febrer anterior, ja estava ressentint-se)

I per fi, a les onze passades, sortíem cap a Malta.

Arribada a Malta, on ens esperava un taxi, amb un conductor que en una mescla d'italià, espanyol i anglès, va anar explicant-nos fins arribar a l'hotel tot de coses sobre l'illa, i fent-nos d'improvisat cicerone. Des d'aquí, moltes gràcies.

Aquella tarda, ens vam quedar a l'hotel, el Pérgola, a Mellieha (es pronuncia aproximadament com Melià) i vaig aprofitar per fer algunes fotos.

Aquestes