Cristina ha proposat com a primer tema de l'any el color taronja, i jo, d'una terra de taronges, me les havia promès molt felices.
Són realment, però, de color taronja les taronges?
A l'arbre, pot ser sí:
Però a terra...
Possiblement els caquis persimon tinguin un color més ataronjat que les pròpies taronges:
O els dàtils
I, què em dieu dels líquens?
O de les figues de pala?
O dels curatalls?
I, per suposat, dels cumquats
O d'algunes flors:
Però, si considerem que el color taronja no és més que la barreja del roig i el groc, per què no fer com Ferran Adrià, una deconstrucció floral?
O inclús patriòtica:
dimarts 10 de gener de 2012
La foto quincenal: Color Naranja.
Etiquetes de comentaris:
foto quincenal
dissabte 10 de desembre de 2011
Senda de la lloma. Un camí ben senyalitzat.
Des de fa molts anys que duc la intenció de fer el camí de sant Jaume i, ara que m'ha arribat la prejubilació, he començat a preparar-me.
Una de les primeres decisions ha estat la de perdre pes. Moltes vegades ho havia intentat, però aquesta sembla que va per bon camí.
La segona consisteix en anar incrementant les passejades amb el gos i combinar-les amb exercicis de cardio i, quan és possible, excursions a senders de curt recorregut.
Ací a Cullera, on visc, s'ha creat un parell d'aquests senders que, combinats amb un passeig marítim esplèndid, possibiliten fer una volta a peu a la ciutat.
Així que, el dia 5, em vaig decidir i vaig fer una primera part: Eixint de la urbanització Bona Vista, carretera del segon Collado, Urbanitzacions del Doser, Carrer de la Farola. Far.
Un passejada senzilla tot i que no gaire còmoda, ja que bona part transcorre per carretera.
Diguem que la millor part havia estat la que no formava part del recorregut, la que des del Far havia fet per la platja fins arribar, creuant el poble i eixint pel raval de sant Agustí, al punt de partida.
El dia 6 vaig agafar la Senda de la Lloma, eixint des de la Farola (més ben dit des de l'ApartHotel El Faro) en direcció al Castell per la carena de la muntanya. Arribàrem el gos i jo fins al Fort, però no baixàrem al Castell perquè se'ns feia tard i encara havia de comprar el diari.
Per fi, el dia vuit, vaig agafar el gos i la càmera i, tornant a fer com el dia 5 el camí al poble per la platja, vaig arribar fins el mercat i, des d'aquest punt, vaig començar la pujada al Castell per les revoltes de la processó, per una vegada dalt, començar el recorregut: Castell-Fort-Radar meteorològic-Far.
Aquest ha estat el resultat d'un passeig de dues hores (des del mercat fins a casa, al Far) per la carena de la muntanya, amb vistes a la mar per la banda dreta, i a banda esquerra, les marjals, els camps d'arròs, inundats en aquesta època per acollir els ànecs que arriben de Suècia en direcció a l'Àfrica on passaran l'hivern.
Una de les primeres decisions ha estat la de perdre pes. Moltes vegades ho havia intentat, però aquesta sembla que va per bon camí.
La segona consisteix en anar incrementant les passejades amb el gos i combinar-les amb exercicis de cardio i, quan és possible, excursions a senders de curt recorregut.
Ací a Cullera, on visc, s'ha creat un parell d'aquests senders que, combinats amb un passeig marítim esplèndid, possibiliten fer una volta a peu a la ciutat.
Així que, el dia 5, em vaig decidir i vaig fer una primera part: Eixint de la urbanització Bona Vista, carretera del segon Collado, Urbanitzacions del Doser, Carrer de la Farola. Far.
Un passejada senzilla tot i que no gaire còmoda, ja que bona part transcorre per carretera.
Diguem que la millor part havia estat la que no formava part del recorregut, la que des del Far havia fet per la platja fins arribar, creuant el poble i eixint pel raval de sant Agustí, al punt de partida.
El dia 6 vaig agafar la Senda de la Lloma, eixint des de la Farola (més ben dit des de l'ApartHotel El Faro) en direcció al Castell per la carena de la muntanya. Arribàrem el gos i jo fins al Fort, però no baixàrem al Castell perquè se'ns feia tard i encara havia de comprar el diari.
Per fi, el dia vuit, vaig agafar el gos i la càmera i, tornant a fer com el dia 5 el camí al poble per la platja, vaig arribar fins el mercat i, des d'aquest punt, vaig començar la pujada al Castell per les revoltes de la processó, per una vegada dalt, començar el recorregut: Castell-Fort-Radar meteorològic-Far.
Aquest ha estat el resultat d'un passeig de dues hores (des del mercat fins a casa, al Far) per la carena de la muntanya, amb vistes a la mar per la banda dreta, i a banda esquerra, les marjals, els camps d'arròs, inundats en aquesta època per acollir els ànecs que arriben de Suècia en direcció a l'Àfrica on passaran l'hivern.
Sol ixent a Cullera
El passat vuit de desembre, dia de la Immaculada, aprofitant que amb l'horari d'hivern, i a pocs dies del solstici, el sol surt a hores assequibles, i aprofitant també que els serveis meteorològics havien anunciat un dia clar, vaig desempolsar la càmera per fer unes quantes fotos del sol ixent.
Aquest ha estat el resultat
dimarts 18 d’octubre de 2011
Aniversaris, sants i altres celebracions
Celebràvem els 75 anys d'Emilio, els 37 d'Esther, els 3 mesos de Pau i el sant de Tere. Serà per ganes de festa?
diumenge 28 d’agost de 2011
Sol ponent a Cullera
Ja ho sé que el sol ixent és molt més agraït, al menys en aquesta riba de la Mediterrània.
De totes formes, des de l'Illa dels Pensaments, no queden gaire mal les postes.
De totes formes, des de l'Illa dels Pensaments, no queden gaire mal les postes.
Etiquetes de comentaris:
cullera
dissabte 27 d’agost de 2011
Quan el ponent apreta
Quan el ponent apreta és com si algú hagués obert la porta del forn
Etiquetes de comentaris:
cullera
dimecres 27 de juliol de 2011
Gos dalt l'arbre
El meu fill té un gos que està boig. Li agrada pujar-se'n als arbres, com podeu veure en aquestes fotos tretes el passat 17 de juliol, amb el meu iPhone



Etiquetes de comentaris:
gos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
