dimecres, 3 de desembre de 2014

Proclamació Fallera Major de la Bega, Cullera, 2014. Rocio Aragó.

Dissabte passat vaig assistir a la proclamació de la meua neboda Rocio com a fallera major de la Falla la Bega (així, tal qual) de Cullera.

Sopar a la Societat Musical Santa Cecília i festa, molta festa.

Aquestes són les fotos.

dimarts, 5 de març de 2013

Fent pa de pita

450 grams de farina, tres sobrets de sucre, una culleradeta de sal, un cub de rent, una mica d'oli, una cullerada de sèsam i un got gran d'aigua. Pastar, deixar créixer la massa una mitja horeta, fer unes quantes boles de massa (normalment unes catorze o quinze), aplanar-les una a una



posar-les al forn prèviament calent



sis minutets i aquest és el resultat



o aquest



I, com a resultat, un grapat de panets deliciosos



dijous, 3 de gener de 2013

Vall de Gallinera. Una excursió


Deixat passar el dia de Cap-d'Any, el meu fill Jordi i jo, quedem amb la meua germana a la Vall de3 Gallinera per fer una excursioneta que ens ajude a rebaixar alguns, pocs, grams, dels excessivament aconseguits aquests dies de festes.

Cap a les deu del matí arribem, Jordi, Negre i jo, a Benitaia on ens espera la meua germana. I una hora més tard, cap a les onze, emprenem camí de la Foradada, no sense abans haver encomanat una paella a Alcalà de la Jovada, a la vall d'Alcalà, la immediata i paral·lela vall al sud de la de Gallinera.

De Vall de Gallinera, una excursió

Corre un airet suau i fresc però no massa, un vent que no solament no molesta, sinó que ajuda a que l'ascens ens resulte lleuger.

Cap a les dotze arribem a la Foradada des d'on podem divisar pràcticament tota la vall i els seus poblets, llevat de la Carroja que es troba en un punt cec.

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

Una vegada contemplat l'esplèndid paisatge baixem i ens dirigim cap al sud on, a pocs quilometres es troba Alcalà de la Jovada, el poble on nasqué Al-Àzrak (el d'ulls blaus), el cabdill musulmà que tants maldecaps li produí a Jaume I amb les tres revoltes mudèjars.

Arribant ens desviem mínimament per travessar les ruïnes de l'Atsuvieta, un despoblat vora Alcalà, on segons la informació dels cartells, habitaven un mínim de disset famílies.

De Vall de Gallinera, una excursió

En acabant d'haver dinat una sabrosa paella al restaurant del poble, decidim tornar a Benitaia per un altre camí que el de vinguda, passant per la cova obrada, un refugi a la paret vertical de la serralada que separa ambdues valls, a la banda de Gallinera, al que es pot accedir des de la banda d'Alcalà, a través d'un porta excavada. L'abric, molt ampli, està convenientment tancat amb una paret de pedra viva, amb tres petites finestres, a través d'una de les quals, vaig poder fotografiar la Foradada que havíem visitat al dematí.

De Vall de Gallinera, una excursió

Per fi, carenant a través d'una senda mal senyalitzada i que sovint perdíem (sort del gos que semblava endevinar-la molt millor que nosaltres) arribàrem al camí de baixada cap a Benitalla, on arribàvem cap a les cinc i mitja.

De Vall de Gallinera, una excursió

Un dia complet i aprofitat, amb ganes de tornar a la primavera quan els abundants cirerers de la vall, que ja han començat a traure les primeres gemmes, s'ompliran de flors i color.

dissabte, 2 de juny de 2012

Bitxos. La Foto Quinzenal

El tema d'aquesta quinzena, proposat per Cristina a instàncies de Frederic, era el de bitxos.

Així que, a les meues passejades amb Negre, he afegit al meu objectiu preferit d'aquelles flors que hi vaig observant, el d'aquelles bestioles, vives o mortes, que m'hi vaig trobant.

Per exemple aquesta papallona que vaig veure mentre baixava del "Volcà" cap a la platja del Dosser:

De bitxos

O aquesta aranya a dins d'un pou on m'hi vaig abocar per poder-la capturar:

De bitxos

O aquest petit insecte que liba la flor del fenoll:

De bitxos

O bé aquest cavallet del dimoni descansant, a la paret de casa, de la persecució a què l'ha sotmès Negre:

De bitxos

I, avui mateix, he tingut a la mà aquest petit dragó que he trobat mentre feia caragols a l'hort del pla:

De bitxos

Si en voleu veure més podeu entrar a

https://picasaweb.google.com/117723789630280306927/Bitxos#

o a

https://plus.google.com/u/0/photos/117723789630280306927/albums/5745479732588651745

salut

dijous, 10 de maig de 2012

La Foto Quinzenal. Disfresses

Aquesta quinzena he estat jo qui ha proposat el tema. Disfresses. Així que he me n'aprofitaré de les fotos que normalment trec a la "Retreta" del meu poble, o a la "Cavalcada de Disfresses" de Cullera on actualment visc.

I començaré amb aquestes titelles de la cavalcada 2011



O amb aquest bruixot africà del mateix any i cavalcada



O aquest pollastre a la Retreta del 2010 de Polinyà



I, ja per acabar, aquest gatet, a la cavalcada d'enguany



o aquesta au del paradís a la mateixa cavalcada i any



dimarts, 1 de maig de 2012

La foto quincenal. Agua estancada, lagunas, etc.

Aquesta quinzena faig tard, molt tard, però no em pujaven les darreres fotos del iphone, i he hagut de buscar entre les antigues.

Així que començaré amb una foto de l'Estany al capvespre. Es tracta d'un petit llac nodrit per les sèquies de la riba sud del Xúquer i amb sortida a la mar. La barreja d'aigua dolça i salada fa que la seua fauna piscícola sigui molt apreciada, i a la seua vora hi han alguns dels millors restaurants de la zona. Un paisatge realment esplèndid.



La següent foto és molt més recent. es tracta de la marjal entre Cullera i l'Albufera, inundada els mesos d'hivern, cosa que fa que sigui suport de grans bandades d'ànecs que hi descansen en la seua migració anual des de Suècia fins al Magrib. També de fotxes, garces, gavines, polles d'aigua, i tota classe d'ocells. La vista és des de dalt de la muntanya de Cullera.



També des de dalt de la muntanya, una vista de la bassa de sant Llorenç, un petit estany que, a l'estiu, quasi quasi desapareix.



I, per acabar, dues fotos de fa pocs dies, després d'un temporal nocturn que deixà les platges plenes de basses. La primera, a Cap Blanc, plena de brutícia. A la segona, Negre, malgrat la seua por a l'aigua, passa pel mig d'una bassa on es reflecteixen els edificis de la primera línia de platja. El més gran dels quals, Florazar II.





dijous, 19 d’abril de 2012

all-i-pebre d'anguila

Netegeu les anguiles. Un truc per evitar que s'esmunyeixin és "emborratxar-les" amb una mica de tabac (hi ha prou amb desfer una cigarreta i deixar-la junt amb les anguiles al sac on les tens). Piqueu all i julivert en quantitat. En una paella sofregiu la meitat aproximadament de l'all i julivert picats. Sofregiu les creïlles (patates) tallades a daus grans fins a daurar-les bé. Poseu l'aigua, la picada restant, i pebre roig dolç i picant en quantitat. Quan les creïlles estiguin quasi fetes afegiu les anguiles i deixeu uns deu minuts. Bon profit.