Aquesta quinzena faig tard, molt tard, però no em pujaven les darreres fotos del iphone, i he hagut de buscar entre les antigues.
Així que començaré amb una foto de l'Estany al capvespre. Es tracta d'un petit llac nodrit per les sèquies de la riba sud del Xúquer i amb sortida a la mar. La barreja d'aigua dolça i salada fa que la seua fauna piscícola sigui molt apreciada, i a la seua vora hi han alguns dels millors restaurants de la zona. Un paisatge realment esplèndid.
La següent foto és molt més recent. es tracta de la marjal entre Cullera i l'Albufera, inundada els mesos d'hivern, cosa que fa que sigui suport de grans bandades d'ànecs que hi descansen en la seua migració anual des de Suècia fins al Magrib. També de fotxes, garces, gavines, polles d'aigua, i tota classe d'ocells. La vista és des de dalt de la muntanya de Cullera.
També des de dalt de la muntanya, una vista de la bassa de sant Llorenç, un petit estany que, a l'estiu, quasi quasi desapareix.
I, per acabar, dues fotos de fa pocs dies, després d'un temporal nocturn que deixà les platges plenes de basses. La primera, a Cap Blanc, plena de brutícia. A la segona, Negre, malgrat la seua por a l'aigua, passa pel mig d'una bassa on es reflecteixen els edificis de la primera línia de platja. El més gran dels quals, Florazar II.
Així que començaré amb una foto de l'Estany al capvespre. Es tracta d'un petit llac nodrit per les sèquies de la riba sud del Xúquer i amb sortida a la mar. La barreja d'aigua dolça i salada fa que la seua fauna piscícola sigui molt apreciada, i a la seua vora hi han alguns dels millors restaurants de la zona. Un paisatge realment esplèndid.
La següent foto és molt més recent. es tracta de la marjal entre Cullera i l'Albufera, inundada els mesos d'hivern, cosa que fa que sigui suport de grans bandades d'ànecs que hi descansen en la seua migració anual des de Suècia fins al Magrib. També de fotxes, garces, gavines, polles d'aigua, i tota classe d'ocells. La vista és des de dalt de la muntanya de Cullera.
També des de dalt de la muntanya, una vista de la bassa de sant Llorenç, un petit estany que, a l'estiu, quasi quasi desapareix.
I, per acabar, dues fotos de fa pocs dies, després d'un temporal nocturn que deixà les platges plenes de basses. La primera, a Cap Blanc, plena de brutícia. A la segona, Negre, malgrat la seua por a l'aigua, passa pel mig d'una bassa on es reflecteixen els edificis de la primera línia de platja. El més gran dels quals, Florazar II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada