dimarts, 5 de març de 2013

Fent pa de pita

450 grams de farina, tres sobrets de sucre, una culleradeta de sal, un cub de rent, una mica d'oli, una cullerada de sèsam i un got gran d'aigua. Pastar, deixar créixer la massa una mitja horeta, fer unes quantes boles de massa (normalment unes catorze o quinze), aplanar-les una a una



posar-les al forn prèviament calent



sis minutets i aquest és el resultat



o aquest



I, com a resultat, un grapat de panets deliciosos



dijous, 3 de gener de 2013

Vall de Gallinera. Una excursió


Deixat passar el dia de Cap-d'Any, el meu fill Jordi i jo, quedem amb la meua germana a la Vall de3 Gallinera per fer una excursioneta que ens ajude a rebaixar alguns, pocs, grams, dels excessivament aconseguits aquests dies de festes.

Cap a les deu del matí arribem, Jordi, Negre i jo, a Benitaia on ens espera la meua germana. I una hora més tard, cap a les onze, emprenem camí de la Foradada, no sense abans haver encomanat una paella a Alcalà de la Jovada, a la vall d'Alcalà, la immediata i paral·lela vall al sud de la de Gallinera.

De Vall de Gallinera, una excursió

Corre un airet suau i fresc però no massa, un vent que no solament no molesta, sinó que ajuda a que l'ascens ens resulte lleuger.

Cap a les dotze arribem a la Foradada des d'on podem divisar pràcticament tota la vall i els seus poblets, llevat de la Carroja que es troba en un punt cec.

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

De Vall de Gallinera, una excursió

Una vegada contemplat l'esplèndid paisatge baixem i ens dirigim cap al sud on, a pocs quilometres es troba Alcalà de la Jovada, el poble on nasqué Al-Àzrak (el d'ulls blaus), el cabdill musulmà que tants maldecaps li produí a Jaume I amb les tres revoltes mudèjars.

Arribant ens desviem mínimament per travessar les ruïnes de l'Atsuvieta, un despoblat vora Alcalà, on segons la informació dels cartells, habitaven un mínim de disset famílies.

De Vall de Gallinera, una excursió

En acabant d'haver dinat una sabrosa paella al restaurant del poble, decidim tornar a Benitaia per un altre camí que el de vinguda, passant per la cova obrada, un refugi a la paret vertical de la serralada que separa ambdues valls, a la banda de Gallinera, al que es pot accedir des de la banda d'Alcalà, a través d'un porta excavada. L'abric, molt ampli, està convenientment tancat amb una paret de pedra viva, amb tres petites finestres, a través d'una de les quals, vaig poder fotografiar la Foradada que havíem visitat al dematí.

De Vall de Gallinera, una excursió

Per fi, carenant a través d'una senda mal senyalitzada i que sovint perdíem (sort del gos que semblava endevinar-la molt millor que nosaltres) arribàrem al camí de baixada cap a Benitalla, on arribàvem cap a les cinc i mitja.

De Vall de Gallinera, una excursió

Un dia complet i aprofitat, amb ganes de tornar a la primavera quan els abundants cirerers de la vall, que ja han començat a traure les primeres gemmes, s'ompliran de flors i color.