Una setmana a Malta (XVII) Dimarts Sant. Fem la denúncia. Paisatge nocturn des de l'hotel

En acabat de visitar el temple megalític de Tarxien, heu vist els dibuixos en relleu(espirals) sobre les pedres? són d'un acabat perfecte, tornem a dinar a Valletta.

I, havent dinat, anem a la comisaria a presentar la denúncia.

-On diuen que els han robat?

-A Mellieha, de dins d'un calaix a l'habitació de l'hotel. És per l'assegurança, sap? ja sabem com n'és de difícil recuperar una cosa tan petita.

-Si ha estat a Mellieha, mmmm, hauran de posar la denúncia a Mosta. És a Mosta, oi? (parlant amb un company)

-Bé, a Mosta, on?

-Coneixen l'església de la gran cúpula? allí mateix preguntin.

I cap a Mosta que ens en anàrem. Ens pillava de camí. Baixem de l'autobús, pregunte, i a la fi arribe a les oficines de la policía que es troben a la planta baixa d'un centre de salut, entrant per urgències

Novament la mateixa conversació.

-On diu, a Mellieha? Ui, no, aquí, no. Que coneix San Pawl?

-Sí, ens ve de camí. Però San Pawl és molt llarg. Ens podria donar més referències?

Per no fer-ho tan llarg, entre el meu escàs anglès, i el seu poc interès, acabem baixant de l'autobús a Saint Paul Bay

I allí me n'entere que no, que la comisaria està a uns dos kilòmetres i mig. Així que deixe la dona asseguda a un banc a la parada de l'autobús i comence la peregrinació.

El conductor, molt amable, em diu que la comisaria que m'han dit està tancada i que haig d'anar a la nova (San Pawl - Qawra) que es troba una mica més lluny, un altre kilòmetre i mig més. Sort que un xicon que baixa em diu que ell hi va prop i que si el vull seguir.

Vint minuts més tard arribe a la comisaria. I per fi presente la denúncia.

I, oh sorpresa! em diuen que tinc que tornar a recollir-la un altre dia, amb el resguard que em donen, perquè el comissari ja no hi és.

Han passat ja gairebé dues hores des que vaig deixar la dona. Li truco al mòvil i li dic que ja hi surt cap allí, l'estació d'autobusos està allí mateix, junt a la comissaria, però agafe un taxi. Ja està bé per avui.

Recull la dona i al mateix taxi tornem a l'hotel. Quan hi arribem, ja de nit, la badia i l'església de Mellieha estan il·luminades. Jugue una mica amb la càmera.

Aquí teniu les fotos de la tarda.

Una setmana a Malta (XVI) Dimarts sant. Tarxien

Quan sortirem a la superfície, després de visitar l'hipogèum, amb la impressió als ulls, però sobretot al cor d'haver estat a un recinte sagrat, tan corprenedor o més que una catedral gòtica, preguntàrem a la guia com podíem arribar al temple megalític de Tarxien.

Per a la nostra sorpresa, la resposta va ser, a peu, a uns deu minuts de passeig. A l'esquerra fins poc abans de la plaça on havíem pres cafè, i des d'allí a la dreta pel carrer que fan els autobusos, ja trobaríem les indicacions.

-Però no està a Tarxien?

-Sí, però no hi ha separació entre Paola i Tarxien.

Bé, els deu minuts, per a la dona, operada del genoll de feia un mes i sis dies, i amb crossa, esdevingueren quasi mitja hora. Però no teníem pressa. De totes formes, quan hi arribàrem, va preferir seure a un banc de la plaça a prendre el solet.

L'entrada, a través d'una casa, em va recordar l'entrada als jardins de Monfort a València. Magnífics i desconeguts jardins privats que aconselle visitar si algun dia aneu a València. No tot són ciutats de les arts i les ciències.

I vaig entrar. Un petit vestíbul on hi vaig comprar l'entrada i la sortida a un pati interior, com un gran corral on...

Millor vegeu les fotos

Una setmana a Malta (XV) Dimarts sant. Hipogeum de Paola

O Hipogeum Hal Saflieni.

Malta, onphalos de la mediterrània (melic, ombligo), on el nom dels vents coincideix amb la direcció des d'on bufen, illa sagrada des de la més remota antiguitat.

En 1902 excavant uns fonaments a Paola, ciutat molt a prop de Valletta, es van trobar unes galeries subterrànies plenes d'ossos, que els constructors intentaren amargar. Cite de la revista La Luna Azul:

"En 1902 se iniciaron unas obras de construcción en Paola, un suburbio de La Valletta, la capital de Malta. Los obreros que excavaban el suelo rocoso se encontraron, de pronto, con una gran cámara subterránea. Al descender a las entrañas de la tierra descubrieron una serie de cavernas, relacionadas entre sí, que contenían una gran cantidad de huesos humanos. Para evitar retrasos, los contratistas silenciaron el descubrimiento hasta dar por terminadas las viviendas

Entre 1905 y 1911 el arqueólogo Sir Themistocles Zammit inició la exploración de las galerías de Paola y reveló al mundo el hipogeo de Hal Saflieni, a esto se le sumaron descubrimientos posteriores en zonas aledañas como el realizado por un agricultor en su campo de trigo en la región de Tarxien; allí se iniciaron excavaciones en 1915 y pronto advertirían que habían dado con un templo prehistórico cuya construcción se remontaba a finales de la edad de piedra, entre unos 5000 y 5500 años antes del presente, aproximadamente. Los malteses de Tarxien adoraban una deidad representada por una mujer gruesa, a la que se sacrificaban toros y corderos; James Wellard autor británico de: "The search for lost cities", sostiene que en vista de lo rocoso del terreno de Malta, el temor al hambre debería haber dominado el pensamiento de los antiguos habitantes, en otras palabras sugiere que estos pueblos glorificaban la obesidad tan desagradable para los occidentales bien alimentados y tan admirada por todos los pueblos desnutridos. De otro lado, muchos coinciden con la arqueóloga británica Jacquetta Hawkes, (que en su Atlas del hombre primitivo hace referencia a las representaciones de esta "opulenta dama") en que estos templos estaban dedicados al antiguo culto mediterráneo de la diosa madre. Se postula pues que por la proximidad de ambos emplazamientos, Tarxien y Hal Saflieni, estos se relacionaban de una u otra manera; es así como podría ser posible que mientras en Tarxien se adoraba a la diosa obesa que representaba la abundancia de alimentos concedidos por la fecunda Madre Tierra, en Hal Saflieni se podría haber enterrado a los muertos en cámaras subterráneas, a manera de retorno al seno de la misma Diosa Madre."

Bé, actualment aquest monument

Hal Saflieni o Hipogeum de Paola

es pot visitar en set tandes diàries de 20 persones cada una, a fin de respectar la humitat i CO2 controlat i que el monument, anterior a la construcció de les grans piràmides (més de 5000 anys d'antiguitat) no es faça malbé.

No està permès traure fotografies ni tan sols sense flash, així que he escannejat les fotos d'un llibre que em vaig comprar i us les pose.

Una setmana a Malta (XIV) Dimarts sant. Paola

Dia 18 de març. Ens aixequem i intente anar a la comisaria de Mellieha per denunciar el robatori de l'ipod. Encara em dura el disgust, tant pel robatori en sí, com pel poc cas que detecte en l'hotel.

Primera. La comisaria està tancada. Com que avui a les onze hem de visitar l'hipogeum de Paola, l'entrada del qual vam adquirir per internet ja fa uns mesos, deixem per més tard la denúncia en comisaria. Ja la farem a Valletta.

Així que agafem l'autobús cap a Valletta. I d'allí, un altre a Paola.

Paola és una ciutat propera des d'on intentarem visitar també un temple prehistòric a la veina Tarxien, en acabant de la visita a l'Hipogeum.

Les fotos d'avui comencen amb un gat. I és que haig de dir que els gats de l'illa, no mostren cap por ni vergonya, més encara, sembla que els hi agrade posar pels fotògrafs. I això em fa pensar que, sent com és un dels plats típics de Malta el conill, no conexieran el refrany de "dar gato por liebre". Millor per ells

També apareixen algunes fotos de l'interior de l'autobús, i el sistema de timbre (de bicicleta) per demanar la parada.

Ah, per cert, una església moderna a Birkikara. L'única que he vist a l'illa

Una setmana a Malta (XIII) Dilluns sant. Mosta

De Mdina vam anar a Mosta. Una altra ciutat, de les més importants de l'illa, que té com peculiaritat l'església amb la tercera cúpula en magnitud del món. Almenys així ho diuen ells, i no tinc per què desconfiar-ne.

La primera cúpula sería Sant Pere de Roma, al Vaticà
La segona la de Haggia Sofia a Istanbul (Constantinopla)
i la tercera aquesta de Mosta.

L'església és moderna, del segle XVIII, i presenta com a anècdota un miracle. Durant la segona guerra mundial, un pilot alemany va llençar una bomba sobre l'església on hi havia una gran quantitat de gent del poble que s'hi havia refugiat. Aquesta bomba no va explosionar.

Conten que, acabada la guerra, el pilot hi va anar al poble a demanar-ne disculpes. I els maltesos, fent honor a la seua tradicional hospitalitat, el van rebre bé, i li van agrair el detall.

Quan vam tornar a l'hotel, el Pergola a Mellieha, em vaig trobar amb una desagradable sorpresa, m'havien robat el ipod i el carregador del calaix de la còmoda de l'habitació. Ho vaig comunicar a la direcció de l'hotel, però ni se'n van fer càrrec, ni van prendre cap mesura per rescabalar-me. Ho deixe aquí perquè quedi constància del meu rebuig a la postura adoptada per l'hotel, al que ni tornaré ni aconselle que hi aneu.

Una setmana a Malta (XII) Dilluns sant. Mdina -3-

Última tanda de fotos de Mdina, amb algunes de la Catedral (con-catedral amb la de Sant Joan a Valletta)

Quan vam acabar de visitar-la, ens en vam anar cap a Mosta. Però això serà objecte d'un altre post

Una setmana a Malta (XI) Mdina -2-

I vam continuar visitant The Quiet City, o The Silent City, Mdina.

Aquí teniu la segona tanda de fotos, amb els estrets i torts carrerons medievals, que tan bona ombra ofereixen als moments de la canícula.

Però també aquests carrerons són uns perfectes canalitzadors del vent. No sé si Mdina serà la ciutat silenciosa, però sé segur que és la ciutat del vent.

Propose l'agermanament entre Saragossa i Mdina. Pel vent, per les esglésies i pels palaus.

Una setmana a Malta (X) Dilluns Sant. Mdina -1-

Un cop visitada la catedral de Sant Joan, i comprovat per l'endemà quins autobusos i a quines hores sortien cap a Paola, vam agafar l'autobús cap a l'antiga capital de Malta, Mdina.

Mdina (ciutat en àrab, com la majoria sabreu) es troba situada al centre de l'illa, sobre un turó. Es tracta d'una ciutat totalment emmurallada, predominantment gòtica, que va ser la capital de l'illa, tant durant la curta dominació musulmana, com més tard, quan pertanyia a Sicília. Els afores de la ciutat constitueixen una altra ciutat, Rabat (raval en àrab) on s'han trobat vil·les romanes amb mosaics molt ben conservats.

Quan l'illa, a principis del segle XVI, passà a pertànyer als cavallers de l'ordre de Malta, aquests, que eren mariners, van traslladar la capitalitat a Valletta, que com he dit en posts anteriors, va ser edificada de nova planta.

Mdina va quedar com una ciutat de segona residència pels cavallers, deserta molts mesos l'any. Això li ha donat el qualificatiu de ciutat silenciosa.

Primera tanda de fotografies de Mdina. Comencem a un restaurant fora murades, a Rabat.