Dia 18 de març. Ens aixequem i intente anar a la comisaria de Mellieha per denunciar el robatori de l'ipod. Encara em dura el disgust, tant pel robatori en sí, com pel poc cas que detecte en l'hotel.
Primera. La comisaria està tancada. Com que avui a les onze hem de visitar l'hipogeum de Paola, l'entrada del qual vam adquirir per internet ja fa uns mesos, deixem per més tard la denúncia en comisaria. Ja la farem a Valletta.
Així que agafem l'autobús cap a Valletta. I d'allí, un altre a Paola.
Paola és una ciutat propera des d'on intentarem visitar també un temple prehistòric a la veina Tarxien, en acabant de la visita a l'Hipogeum.
Les fotos d'avui comencen amb un gat. I és que haig de dir que els gats de l'illa, no mostren cap por ni vergonya, més encara, sembla que els hi agrade posar pels fotògrafs. I això em fa pensar que, sent com és un dels plats típics de Malta el conill, no conexieran el refrany de "dar gato por liebre". Millor per ells
També apareixen algunes fotos de l'interior de l'autobús, i el sistema de timbre (de bicicleta) per demanar la parada.
Ah, per cert, una església moderna a Birkikara. L'única que he vist a l'illa
Primera. La comisaria està tancada. Com que avui a les onze hem de visitar l'hipogeum de Paola, l'entrada del qual vam adquirir per internet ja fa uns mesos, deixem per més tard la denúncia en comisaria. Ja la farem a Valletta.
Així que agafem l'autobús cap a Valletta. I d'allí, un altre a Paola.
Paola és una ciutat propera des d'on intentarem visitar també un temple prehistòric a la veina Tarxien, en acabant de la visita a l'Hipogeum.
Les fotos d'avui comencen amb un gat. I és que haig de dir que els gats de l'illa, no mostren cap por ni vergonya, més encara, sembla que els hi agrade posar pels fotògrafs. I això em fa pensar que, sent com és un dels plats típics de Malta el conill, no conexieran el refrany de "dar gato por liebre". Millor per ells
També apareixen algunes fotos de l'interior de l'autobús, i el sistema de timbre (de bicicleta) per demanar la parada.
Ah, per cert, una església moderna a Birkikara. L'única que he vist a l'illa
6 comentaris:
05.05.2007
NEKANE dijo
Uf , que bonitas y además me doy ceunta, que limpio esta el suelo, tan solo he visto un papel.
Precioso.
BESITOS
05.05.2007
Nynaeve dijo
Mira que me gustan tus fotos, y esa gata, es tricolor, como la mía, jijiji... ¿al final hicistes la denuncia?
Petons
05.05.2007
Anónimo dijo
Muy bien, esto de que va, de dar envidia, eh
05.05.2007
jpolinya dijo
Cierto, Nicky, en eso han aprendido de los ingleses y sus doscientos años de dominación.
Nyna, hay algunos gatos en mis series, en Mdina -1- uno de angora sobre un surtidor de gasolina, en Mdina -3- tras una ventana, y alguno más que irá apareciendo. Como digo no tienen miedo y parece que les guste posar.
Mano, cada uno da envidia con lo que puede. Tú con tu Lolita, yo con mis reportajes fotográficos de viajes. Nos gusta compartir lo que tenemos.
Abrazos y besos
05.05.2007
Bernat dijo
Buenas fotos! Enhorabuena
06.05.2007
lola-gj47 dijo
Rste relato ha sido encantador , ami también me encantan los gatos ...Na da que termino conociendo Malta antes de ir ...un beso
Publica un comentari a l'entrada