Uru que, com diuen al meu poble, és una acomboianta, va insistir amb els amics Xarbet i Rauxa fins que va aconseguir la promesa que vindrien a sa casa a dinar i petar la xerrada pel dia Sant Antoni.
Immediatament, m'ho va dir perquè jo també hi acudís amb la dona.
I jo que, tractant-se de viatges, trobades i dinars, sempre hi sóc prest, m'hi vaig fegir sense pensar-m'ho gens ni mica.
Els amics menorquins, avisaren que hi havia uns amics, a casa dels quals s'hostatjaven cada cop que venien a Barcelona i que acudirien amb ells, cosa a la que Uru no hi va posar (hagués estat molt, molt, molt malalta d'haver-ho fet) cap obstacle.
Així que dissabte 17, cap a migdia anàrem arribant.
Aquestes són algunes fotos de la trobada
Immediatament, m'ho va dir perquè jo també hi acudís amb la dona.
I jo que, tractant-se de viatges, trobades i dinars, sempre hi sóc prest, m'hi vaig fegir sense pensar-m'ho gens ni mica.
Els amics menorquins, avisaren que hi havia uns amics, a casa dels quals s'hostatjaven cada cop que venien a Barcelona i que acudirien amb ells, cosa a la que Uru no hi va posar (hagués estat molt, molt, molt malalta d'haver-ho fet) cap obstacle.
Així que dissabte 17, cap a migdia anàrem arribant.
Aquestes són algunes fotos de la trobada
Sobretaula i ball de càmeres
Mútua fotografia (aquesta és l'amfitriona)
Les nostres respectives parelles
I, de nou, Marta. Feliç
Neu, la gossa calmada
Humphrey, el conquistador
Els quatre genets (blocaires) de l'apocalipsi
Ha sortit bé la foto, Cristina?
Frederic pensatiu, prepara un nou relat dels seus?
Blocaires dos a dos
Tots, hem sortit tots
I aquí també
Neu, la marassa i Nini, la tímida
Frederic, amb Neu i Humphrey, Tere al seu darrera
Nini, Neu i Humphrey en segon pla. Quin trio!