dimarts, 20 de gener de 2009

Minitrobada de blocaires a Tordera

Uru que, com diuen al meu poble, és una acomboianta, va insistir amb els amics Xarbet i Rauxa fins que va aconseguir la promesa que vindrien a sa casa a dinar i petar la xerrada pel dia Sant Antoni.

Immediatament, m'ho va dir perquè jo també hi acudís amb la dona.

I jo que, tractant-se de viatges, trobades i dinars, sempre hi sóc prest, m'hi vaig fegir sense pensar-m'ho gens ni mica.

Els amics menorquins, avisaren que hi havia uns amics, a casa dels quals s'hostatjaven cada cop que venien a Barcelona i que acudirien amb ells, cosa a la que Uru no hi va posar (hagués estat molt, molt, molt malalta d'haver-ho fet) cap obstacle.

Així que dissabte 17, cap a migdia anàrem arribant.

Aquestes són algunes fotos de la trobada


Sobretaula i ball de càmeres



Mútua fotografia (aquesta és l'amfitriona)



Les nostres respectives parelles



I, de nou, Marta. Feliç



Neu, la gossa calmada



Humphrey, el conquistador





Els quatre genets (blocaires) de l'apocalipsi



Ha sortit bé la foto, Cristina?



Frederic pensatiu, prepara un nou relat dels seus?



Blocaires dos a dos





Tots, hem sortit tots



I aquí també



Neu, la marassa i Nini, la tímida



Frederic, amb Neu i Humphrey, Tere al seu darrera



Nini, Neu i Humphrey en segon pla. Quin trio!

dilluns, 19 de gener de 2009

Hostalric, una muralla ben aprofitada

Ahir diumenge, havent dormit Tere i jo a casa d'uns amics a Tordera, casa on, dissabte 17 dia de Sant Antoni, ens havíem trobat físicament per primera vegada no només amb ells, magnífics hostes coneguts gràcies a l'activitat blocaire de Marta (Uru), el seu home, Setxu, i llurs tres gosos: Neu la pacífica, Humphrey el desvergonyit, i Niní la tímida, sinó a més a més amb els també blocaires Frederic (Xarbet) i Cristina (Rauxa) i els seus amics Andreu i Sussie, ahir diumenge, dic, Marta i Setxu tingueren l'amabilitat d'aconsellar-nos visitar i acompanyar-nos en la visita d'Hostalric.

Així que, agafàrem els cotxes i sortirem per fer-hi els catorze o quinze quilòmetres de distància que n'hi ha.

Hostalric és un petit poble de La Selva dominat per un castell fortalesa que en certes característiques em recordà el de Salses, però per mi, l'encant principal de la vila són les muralles que hi devallen i que han estat aprofitades pels vilatans per viure-hi.

Aquí us deixe unes quantes fotografies


Abans de res, del castell





















Panoràmic mar de xoperes





Setxu i Tere, mentre Marta i jo, li féiem la volta al castell







Panoràmica del poble, com hi veieu la vila segueix la muralla



L'església del poble



I una torre solitària



Una altra torre amb la bandera del poble









Les campanes del castell



i la torreta que les suporta (interior)



Les fosses



Mar de xops sota les dues banderes, la catalana i la del poble





















Aquí em vaig fotografiar l'ombra, em va fer gràcia. Un caprici com un altre



























Ja al poble, a l'aparcament. Plaça de Bous



Carrer dins les muralles. Carrer Major, com no podia ser d'altra forma







Carreró de baixada al carrer Coronel Estrada (la muralla per fora)





Carrer Coronel Estrada. Cases adosades a la muralla.





La banderola roja correspon al Restaurant Cal Esparter on finalment vam dinar





No em direu que no us sembla curiosa la imatge



























Baixant a dinar, Setxu en primer pla, Tere adelantada, Marta havia entrat al restaurant pel carrer major, per agafar taula




Escaleta que connecta l'entrada pel carrer de baix, Coronel Estrada, i l'entrada pel carrer major. Era continuament transitada per l'amo i els cambrers.








Vista del restaurant.

Per cert, la carta no tenia preus, a taula hi havia una amanida per quatre que no havíem demanat, i ens serviren unes tostades amb pebrots vermells escalivats que estaven de cine. Vam demanar un plat cadascú, i comprovàrem com d'abundant i generós podia ser l'amo. Aigua, vi i gasosa, postre i cafès. El preu pels quatre... 60€ (no m'he equivocat, seixanta euros). Si torne per Hostalric sé on haig de dinar.












I per acabar dues reixes a les finestres del carrer major.