Dilluns de Pasqua, festa a tota Europa, menys a certes parts d'Espanya (la majoria encara) que sembla que no ho són pas, passava pel Mareny de Sant Llorenç, barriada a uns pocs quilòmetres al nord de Cullera, on hi ha un forn d'uns beniganins de pro (salut, Marta) anomenat Forn de la Beata Inés (la beata és la patrona de Benigànim, i tots els beniganins li tenen gran devoció), on pensava comprar una mica d'arnadí.
Desgraciadament ja se l'havien venut to, però tenien coques, mones, panous, de tot i bo, ben bo.
Aquest post el dedique a l'amiga Nynaeve, mallorquina a Madrid, o madrilenya de Mallorca, i ara he sabut que cullerota a l'exili, a qui sembla que li agraden els dolços cosa mala. Perquè passe tota l'enveja que s'ha merescut i s'ha ben guanyat amb les seus fotos a l'hora de dinar.
Foteu-li una ullada
Desgraciadament ja se l'havien venut to, però tenien coques, mones, panous, de tot i bo, ben bo.
Aquest post el dedique a l'amiga Nynaeve, mallorquina a Madrid, o madrilenya de Mallorca, i ara he sabut que cullerota a l'exili, a qui sembla que li agraden els dolços cosa mala. Perquè passe tota l'enveja que s'ha merescut i s'ha ben guanyat amb les seus fotos a l'hora de dinar.
Foteu-li una ullada
4 comentaris:
http://labombillafotografa.wordpress.com/2009/04/16/mirad-que-texturas/
buuuuuuuuuuuu...
Muaks ;)
Engorda con sólo mirarlo.
jajaja...con lo que le gustan todas las garguerias..se va a poner morá...
Aprendi mucho
Publica un comentari a l'entrada