Uru que, com diuen al meu poble, és una acomboianta, va insistir amb els amics Xarbet i Rauxa fins que va aconseguir la promesa que vindrien a sa casa a dinar i petar la xerrada pel dia Sant Antoni.
Immediatament, m'ho va dir perquè jo també hi acudís amb la dona.
I jo que, tractant-se de viatges, trobades i dinars, sempre hi sóc prest, m'hi vaig fegir sense pensar-m'ho gens ni mica.
Els amics menorquins, avisaren que hi havia uns amics, a casa dels quals s'hostatjaven cada cop que venien a Barcelona i que acudirien amb ells, cosa a la que Uru no hi va posar (hagués estat molt, molt, molt malalta d'haver-ho fet) cap obstacle.
Així que dissabte 17, cap a migdia anàrem arribant.
Aquestes són algunes fotos de la trobada
Immediatament, m'ho va dir perquè jo també hi acudís amb la dona.
I jo que, tractant-se de viatges, trobades i dinars, sempre hi sóc prest, m'hi vaig fegir sense pensar-m'ho gens ni mica.
Els amics menorquins, avisaren que hi havia uns amics, a casa dels quals s'hostatjaven cada cop que venien a Barcelona i que acudirien amb ells, cosa a la que Uru no hi va posar (hagués estat molt, molt, molt malalta d'haver-ho fet) cap obstacle.
Així que dissabte 17, cap a migdia anàrem arribant.
Aquestes són algunes fotos de la trobada
Sobretaula i ball de càmeres
Mútua fotografia (aquesta és l'amfitriona)
Les nostres respectives parelles
I, de nou, Marta. Feliç
Neu, la gossa calmada
Humphrey, el conquistador
Els quatre genets (blocaires) de l'apocalipsi
Ha sortit bé la foto, Cristina?
Frederic pensatiu, prepara un nou relat dels seus?
Blocaires dos a dos
Tots, hem sortit tots
I aquí també
Neu, la marassa i Nini, la tímida
Frederic, amb Neu i Humphrey, Tere al seu darrera
Nini, Neu i Humphrey en segon pla. Quin trio!
8 comentaris:
Acomboianta????
jajajajajajajajaj
Segons el diccionari vol dir: dirigir un viatge, acompanyar algú.
Aquesta no la sabia, m'encanta!
Jo afegiria que...
Ha estat un gran plaer tenir-vos a tots a casa. M'heu fet molt feliç i espero que repetim tants cops com faci falta.
Pels curiosos gastronòmics, afegiré el menú. Val a dir que en un principi volíem fer carn a la brasa amb all i oli però... se'ns va esgarriar la llar de foc!!
De primer pica-pica:
Amanida libanesa gentilesa de'n Julio i la Tere, boníssima
escopinyes, patates, musclos, fuet, pernil, formatge... una mica de tot.
De primer plat:
Mongetes del ganxet a la catalana.
De poc que no les mengem!
El temps em va caure a sobre i l'olla no bullia de cap de les maneres... sort que n'Andreu i en Frederic les van tastar finalment i vàrem poder omplir el plats!
De segon:
Tall rodó al forn amb salsa del rostit i foie d'ànec. Per damunt em vaig oblidar de la sal Maldon!! aquest plat el va fer en Setxu, el forn és la seva especialitat.
De postres:
Recuit de drap amb mel de pagès.
Tortell de Sant Antoni de Tordera i...
Unes delicioses trenes tolosanes que van portar Julio i Tere.
Ah! i les postres que va dur Andreu carregades de somriures!
Vi, cava, xarrups, cafè...
moltes fotos i molt de riure
Una trobada rodona i absolutament genial!
Moltes gràcies a tots
I mooolts petonassos
Bé, no ben bé amanida, Mutabal és el nom (albergínia amb tahine)
I una petita disgressió filològica. Comboi (del francès convoi) tant és un conjunt de vehicles o vaixells carregats, com (tercera definicio del DCVB) Enrenou, conjunt de coses desordenades o de molta gent que no s'entén; bullici, confusió (Cast.); cast. lío, jarana.
Al meu poble el significat més comun és aquest tercer, i així, comboiar o acomboiar és més o menys equivalent a il·lusionar, embarcar, arrossegar a d'altres en els teus projectes. I la persona que és capaç d'exercir aquesta mena de lideratge, se li diu comboianta o acomboianta.
Bueno ya veo que os lo pasastéis genial y que os pusistéis como el kiko...
Lo siento por vosotros, que me ha encantando veros, pero la foto que más me gusta es la de los tres perros, jojojo...
Mots petons ;)
Lo he entendío tó, lo único que no sabía la traducción de "publica un comentari" y no sabía que era aqui!! jejejej.........
Bueno, no puedo creer esto!!!!! y yo sin enterarme de naaaaaaa!! que sepáis que me muero de envidia, por que de todos los que estáis ahí, me encantaría conoceros a todos..........lo que no sé es si me gusta el menú.........con lo fácil que es decí huevos fritos con patatas leñe!!!!!!! y mira que lo líais eh!!!!
que un besazo enorme para tooooooooooodos, y me ha encantao ver las fotos jullio, gracias!!!
Hola Julio, da gusto veros tan sonrientes y felices, estos encuentros es lo que tienen, me encantan. He venido de la manita de Uru, me ha encantado "conocerla". Yo también he tenido la suerte de conocer a Xarbet y a Cristina, y no paro...
Abrazos para todos.
hola amigos , a todos..ya me avisó martita..de las fotos..y mira si habrá habido lios ..de los que no quiero acordarme...que no he podido venir antes...
no se trataba de visita de protocolo,..sino d enterarme bien de la visita, encuentro..que habiais tenido...
Ya veo que lo pasásteis de maravilla...!!me alegro mucho!!..hay que aprovechar estas oportunidades...
Enhorabuena a todos y envidia sana...
unabrazo fuerto para todos
besos a Julio y se los das a TERE de mi parte..
Espero e imagino que todo habrá salido bien...
En cuanto a lo de la letra, en blogspot no necesitas utilizar el HTML. Lo tienes en el editor. Ahí puedes cambiar de letra, el color, el tamaño y la justificación, sin problemas.
Caray, Julio, qué "trobada". Qué envidia... ¡¡¡y esos perros tampoco se quedaron cortos!!!
Sahha, amigo.
Daniel.
Publica un comentari a l'entrada