Tenim la sort d'estar inclosos en la invitació, suposem que com a altres amistats properes, ja que som l'únic cas conegut de pares que acudeixin, sense ser practicants d'aquest esport de contacte.
Així que, el passat dia 30.06, diumenge, agafàrem el cotxe i vam acudir. El lloc una finca llogada a la vora mateixa de Cerceda (Madrid).
Com l'any passat, el sol d'estiu va acompanyar la festa.
Aquestes són algunes de les fotos del dia.
Vista des de l'entrada, on deixàrem el cotxe
Cavalls
La plaça
Laura, la filla de Pedro
Vaquetes
Intentant separar-ne una
Prenent una cervesa i un pintxo a l'ombra d'uns arbres
La barbacoa
Les vaquetes no volen eixir a la plaça
El meu fill Enric
Pablo intentant separar-ne alguna
"L'alemany" intentant fer el mateix
Carla, la mascota del club, contemplant-ho
Les vaquetes diuen que tururú
Aquesta no ens mira amb bons ulls
El meu fill, pensant-se si baixa o no
Millor no, torna a seure
Ja n'hi ha una a la plaça
Angel, practicant postures de pum-se
Torejant
Menuts a la plaça
Atent a la vaqueta
Espectadors, torero i les vaques. Ni punyetero cas
Angel, torero
Pablo, intentant separar-ne una altra
Cuiners de la barbacoa
A l'ombra
La paella ja quasi està
Dormint
Carla s'ha enfadat
Fent temps
Paella, o el que sigui (al final semblava arròs caldós)
Laura, la filla d'Angel
Laura, Enric i Tonyaco. Quin trio!
Arturo, el pare de Carla, treint-nos una foto
I Carla
El fill del guàrdia civil, ja s'ha despertat
Pedro, complint les seues obligacions paternes
Els joves juguen després de dinar
Cocentració. Caurà la torre?
Encara se li'n pot llevar alguna de les fustes?
Tornem a la plaça
La vaqueta té ganes de córrer
Taula de les mares
Jocs a la plaça. Llançament d'ous per parelles
Cada cop desde més distància. Organitza i coordina Diego
I més lluny
Carla ho contempla, junt a sa mare
Arturo i família
Foto de família
Ja?
Carreres de sacs
La barra del bar
Tere a l'ombra
Tonyaco, África i Tere
I com que ja eren les vuit, i ens quedaven unes quantes hores de camí, ens en vam anar, i els deixàrem allí, on pensaven veure, tots junts, la final del futbol.
Nosaltres varem veure els últims minuts, a un bar de Carretera vora Calatayud. Espanya havia guanyat després de quaranta quatre anys.
2 comentaris:
unreportaje muy entrañable que seguro atesora buenos recuerdos...y que su verdadero valor..lo tendrá en el futuro...
me alegro.. un beso
Pero tambien tienes este reportage, precioso.
BESINES
Publica un comentari a l'entrada