Enguany, degut a la dada prevista de naixement del nostre primer nét, Pau, ens hem vist abocats a avançar les vacances, no fos cosa.
Així que agafàrem una setmana a l'Algarve -una de les zones de Portugal que, juntament amb l'Alemtejo encara no coneixia- en la segona quinzena de maig.
Com que el viatge fins a Oura era una mica llarg pels genolls operats de Tere, la nit del catorze al quinze la passàrem a prop d'Antequera, en un hotel de quatre estrelles, La Sierra, que no es mereix en cap cas la qualificació que ostenta.
Aquella mateixa vesprada del catorze, després d'haver descansat una miqueta, ens arrimàrem al poble, per fer-hi una passejada.
Aquestes són les fotos
Així que agafàrem una setmana a l'Algarve -una de les zones de Portugal que, juntament amb l'Alemtejo encara no coneixia- en la segona quinzena de maig.
Com que el viatge fins a Oura era una mica llarg pels genolls operats de Tere, la nit del catorze al quinze la passàrem a prop d'Antequera, en un hotel de quatre estrelles, La Sierra, que no es mereix en cap cas la qualificació que ostenta.
Aquella mateixa vesprada del catorze, després d'haver descansat una miqueta, ens arrimàrem al poble, per fer-hi una passejada.
Aquestes són les fotos
1 comentari:
Se ve la alegría, como brilla y suena.
Caris, María
Publica un comentari a l'entrada