Diumenge quinze, de matí, després d'haver esmorzat, deixàrem l'hotel i ens encaminàrem cap a Sevilla on ens esperaven uns amics. Jugava el Betis no recordo contra quin altre equip, ço que vol dir que, xerrar, xerrar, només ho poguérem fer amb tranquil·litat amb Nati i la seua filla. Tot i que el Betis ja pujava a primera, fos quin fos el resultat, anava perdent, i això era massa per Antonio, forofo del Betis on n'hi haja.
D'allí continuàrem cap a Huelva, on dinàrem. Necessitava treure diners a un caixer 4B i no en trobava cap. No se m'ocorregué cap altra cosa que baixar-me una app del Banc Santander. Quin fracàs:
1) Només donava els caixers de Santander i Banesto
2) Les indicacions i el mapa no sempre coincidien amb l'adreça real de l'oficina (com a exemple, a Fuengirola, l'adreça era Alfonso XIII, 4 i m'envià a Alfonso XII, 2 on no hi havia hagut mai cap oficina bancària)
3) L'actualització de dades devia ser de l'any de la picor, en més d'un cas em portà a caixers que per l'estat devien haver estat abandonats feia anys.
4) Una vegada donats els caixers més pròxims no refrescava la posició, cosa que t'obligava a eixir-te'n totalment de l'aplicació i creuar els dits per a que al tornar a entrar incorporés ja la teua ubicació geogràfica real, i no la que havies tingut abans d'anar al caixer inexistent, o abandonat, o sense diners.
El resultat fou que després del quart intent decidírem continuar camí per la costa fins a Matalascañas on, per fi, vaig poder treure diners per passar la setmana a Portugal.
Un cop passada la frontera recuperàrem la possibilitat dels 120 Km/h en una autovia que està a punt de convertir-se en autopista i no perquè hi hagi cap millora a la vista, sinó per la quantitat d'estructures per a peatges que trobàrem pel camí.
I, per fi, arribàrem a l'ApartHotel Ourapraia, cap a les set de la tarda, hora de Portugal. Descarregar, fer un mos, i al llit que estàvem cansats.
A l'endemà, dilluns, comprar una mica d'aliments al supermercat de la cantonada (cadena Os Mosqueteiros) i la rutina de quasi tots els dies (llevats dels dos que dedicàrem a excursions) gimnàs i piscina pel matí, i passejos per la vesprada.
Aquestes són algunes de les coses que veiérem
Dilluns per la vesprada, baixada a la platja:
Dimarts excursió a Lagos i a Silves, on dinàrem. A destacar una deliciosa cataplana de llagosta que entre els dos quasi no ens podíem acabar, per 30€ i un postre de figa i ametles, en forma de coca, com el panfígol a València, però amb una dolçor increïble, abusiva diria, que més recordava la de l'arnadí. Això anterior, més uns llagostins bullits, entremesos, una ampolla de vi, cafè. Total 57€
Aquest és el poble:
Dimecres, passejada pels volts de l'hotel. Molt curiosa la solució donada a unes falses flames a l'entrada de l'Hotel: Dins dues capses negres, un ventilador, dos draps blancs voleiant, i dues llums una roja, l'altra verda.
Divendres, excursió a Caldas de Monchique. Aquestes són les fotos
Quan tornàvem ens vam aturar a una botiga de alfareria i cortiça (suro) que hi havia a la carretera, compràrem unes sabatetes de suro per al nostre futur net, Pau, i li vaig preguntar a l'amo on podíem dinar. A Rasmalho ens va dir, al restaurant Encontro do Amigos. I cap allà ens encaminàrem. Un establiment de carretera, on prenguérem un bacalhau al forno, i un porco a modo da casa, ambdós deliciosos i abundants fins l'extrem. Entrades (olives, mantega, paté de sardina) un litre de vi verd blanc, postres i cafè 27€. I a la eixida una cigonya que havia fet niu a la copa d'una palmera.
Després, férem una mica enrere per visitar el Parque da Mina, a la vale de boi.
Dissabte el dedicàrem a descansar i preparar la tornada cap a Espanya. Diumenge entraríem a Marina del Sol a Mijas Costa.
D'allí continuàrem cap a Huelva, on dinàrem. Necessitava treure diners a un caixer 4B i no en trobava cap. No se m'ocorregué cap altra cosa que baixar-me una app del Banc Santander. Quin fracàs:
1) Només donava els caixers de Santander i Banesto
2) Les indicacions i el mapa no sempre coincidien amb l'adreça real de l'oficina (com a exemple, a Fuengirola, l'adreça era Alfonso XIII, 4 i m'envià a Alfonso XII, 2 on no hi havia hagut mai cap oficina bancària)
3) L'actualització de dades devia ser de l'any de la picor, en més d'un cas em portà a caixers que per l'estat devien haver estat abandonats feia anys.
4) Una vegada donats els caixers més pròxims no refrescava la posició, cosa que t'obligava a eixir-te'n totalment de l'aplicació i creuar els dits per a que al tornar a entrar incorporés ja la teua ubicació geogràfica real, i no la que havies tingut abans d'anar al caixer inexistent, o abandonat, o sense diners.
El resultat fou que després del quart intent decidírem continuar camí per la costa fins a Matalascañas on, per fi, vaig poder treure diners per passar la setmana a Portugal.
Un cop passada la frontera recuperàrem la possibilitat dels 120 Km/h en una autovia que està a punt de convertir-se en autopista i no perquè hi hagi cap millora a la vista, sinó per la quantitat d'estructures per a peatges que trobàrem pel camí.
I, per fi, arribàrem a l'ApartHotel Ourapraia, cap a les set de la tarda, hora de Portugal. Descarregar, fer un mos, i al llit que estàvem cansats.
A l'endemà, dilluns, comprar una mica d'aliments al supermercat de la cantonada (cadena Os Mosqueteiros) i la rutina de quasi tots els dies (llevats dels dos que dedicàrem a excursions) gimnàs i piscina pel matí, i passejos per la vesprada.
Aquestes són algunes de les coses que veiérem
Dilluns per la vesprada, baixada a la platja:
Dimarts excursió a Lagos i a Silves, on dinàrem. A destacar una deliciosa cataplana de llagosta que entre els dos quasi no ens podíem acabar, per 30€ i un postre de figa i ametles, en forma de coca, com el panfígol a València, però amb una dolçor increïble, abusiva diria, que més recordava la de l'arnadí. Això anterior, més uns llagostins bullits, entremesos, una ampolla de vi, cafè. Total 57€
Aquest és el poble:
Dimecres, passejada pels volts de l'hotel. Molt curiosa la solució donada a unes falses flames a l'entrada de l'Hotel: Dins dues capses negres, un ventilador, dos draps blancs voleiant, i dues llums una roja, l'altra verda.
Divendres, excursió a Caldas de Monchique. Aquestes són les fotos
Quan tornàvem ens vam aturar a una botiga de alfareria i cortiça (suro) que hi havia a la carretera, compràrem unes sabatetes de suro per al nostre futur net, Pau, i li vaig preguntar a l'amo on podíem dinar. A Rasmalho ens va dir, al restaurant Encontro do Amigos. I cap allà ens encaminàrem. Un establiment de carretera, on prenguérem un bacalhau al forno, i un porco a modo da casa, ambdós deliciosos i abundants fins l'extrem. Entrades (olives, mantega, paté de sardina) un litre de vi verd blanc, postres i cafè 27€. I a la eixida una cigonya que havia fet niu a la copa d'una palmera.
Després, férem una mica enrere per visitar el Parque da Mina, a la vale de boi.
Dissabte el dedicàrem a descansar i preparar la tornada cap a Espanya. Diumenge entraríem a Marina del Sol a Mijas Costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada