Diumenge passat, ja recuperat de l'operació de carnots, pugem per fi a la vall de l'Aïnsa. Ens aturem al bar el Chopo, a Enate, per esmorzar
Havent acabat continuem viatge i ens aturem a l'embassament de Mediano
Continuem cap a Bielsa, però quan arribem a l'Aïnsa ens trobem la carretera que voreja el Cinca plena de gent i cotxes. Ens aturem allà on podem i ens enterem que avui celebren la baixada de "nabatas" entre Laspuña i L'Aínsa. Les "nabatas" commemoren les baixades dels rais fets amb els troncs tallats a la muntanya, tripulats pels llenyataires que els portaven fins l'Ebre o inclús fins a Tortosa, quan l'Ebre era navegable.
Només en vam poder veure la segona nabata, ja que la primera havia passat feia poc, i la tercera, la més gran sembla que havia quedat varada a mig camí.
Només en vam poder veure la segona nabata, ja que la primera havia passat feia poc, i la tercera, la més gran sembla que havia quedat varada a mig camí.
Cansats d'esperar sense que arribés la tercera nabata, decidim continuar camí cap al parador de Bielsa, dit del "Monte Perdido" enclavat en el circ glacial de La Pineta.
Però aquestes fotos seran objecte d'un altre post
Però aquestes fotos seran objecte d'un altre post
1 comentari:
A caballo, no sé, pero lo que es cruzar un río en balsa se lo recomiendo a todo el mundo.
Ya veo que también te fascina la botánica, Julio. ;-)
Sahha, amigo.
Publica un comentari a l'entrada