Quan acabàrem la visita al castell de Loarre, ja eren les cinc tocades, tornàrem al cotxe i anàrem cap a Bolea a veure la col·legiata, però el poble estava en festes, i no hi havia forma humana de trobar l'entrada.
I anar a peu ens obligava a tornar a deixar Tere, tota sola, ja que amb el dia que portàvem, tot i no haver-se quedat al bar i no haver pujat al castell, es trobava cansada.
Així que vaig decidir agafar la carretera que, a través de la comarca Cinco villas ens duria cap a Ejea de los Caballeros, on volia mostrar-los l'església del Salvador.
Quan ja portàvem prop d'una hora de camí entre camps de blat, fotoelèctrics i eòlics, veig una indicació que situava Piedratajada a 6 km. No m'hi vaig poder resistir. Em vaig desviar per mostrar-los los Aguarales. Jo ja els havia fotografiat no feia molt (I, II, III, IV) així que vaig deixar que fossin ells els que gaudissin de l'espectacle
D'allí continuàrem camí fins a Valpalma i Ejea de los Caballeros on volia mostrar-los l'església del Salvador, amb el seu exterior com un castell. Com que estava oberta, vaig aprofitar per fer unes poques fotos de l'interior, que la vegada anterior no havía pogut fer.
Quan per fi arribàrem a casa (no vam entrar a Tauste, encara que ens vam desviar cap a Pradilla d'Ebro per que puguessin veure la torre inclinada (molt) de l'església, sense ni baixar del cotxe, estàvem massa cansats per anar a sopar fora, així que vam tallar una mica de pernil i formatge, vam destapar unes quantes llaunes, i, això sí, ho vam celebrar amb un bon vi.
I quan parle d'un bon vi parle del que guarde per les ocasions
L'endemà se n'anaven. Però abans, de matí, encara visitaríem una mica de Saragossa, el palau de l'Aljaferia, que no havien pogut veure divendres
M'ACOMIADE
Fa 18 hores
2 comentaris:
Els aguarales semblen trets d'una pel·lícula fantàstica. Són genials!
Quines meravelles es construïen abans eh?
El vi... boníssim. Ja teniu bon gust ja...
Salut
muy aprovechado el vieje...
Publica un comentari a l'entrada