dimarts, 5 de gener de 2010

Gos. Un regal de cap d'any

Portaven ja algun temps el meu fill major i la seua parella parlant-me d'adquirir un gos.

I fa pocs dies, per Cap d'Any, a Àvila, algun desaprensiu va abandonar un cadellet, de poc més de mes i mig, a un xalet dels afores. Cadellet que, ràpidament, el sant bernat del propietari del xalet, va adoptar.

El cert és que els amos, a la matinada, trobaren que a la panxa del gossàs sant bernat, hi havia alguna petita cosa adormida que resultà ser aquest cocker.

Resultat: ja us el podeu imaginar. Se l'han quedat. Li han posat de nom Gos, cosa que a Àvila els ha sonat exòtic, curiós i simpàtic.

I, com que tenien un viatge ja programat a Londres, la meua dona i jo estem fent-nos-en càrrec aquesta setmana. Intentant que no ens rossegue cables, potes de fusta, llibres, sabatilles i tot allò que caiga a l'alcanç dels seus canins.

I netejant pixarrades i caguerades, encara que sembla bastant educat i sol fer-les damunt dels diaris que estratègicament hem situat a la terrassa.

Diumenge 10, els el tornarem.

I segur que el trobarem a faltar.