Quan les dues altres religions del llibre (jueus i musulmans) acusen els cristians de politeïsme i idol·latria no van pas tan desencaminats. I no és que ells, amb tota la seva col·lecció d'àngels, arcàngels, serafins, trons i potestats, -o djins i altres éssers sobrenaturals-, no acaben incorrent en allò mateix que critiquen.
Però els homes -dones incloses, és clar, no patiu malgrat el meu nul respecte per les actuals convencions políticament correctes (recordeu el famós miembros i miembras)- són (som) con són, li donem carta de realitat ("La virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa...") als múltiples avatars i advocacions de la deesa mare: La Marededéu.
Però no només de guerres viu o mor l'home, sinó de festes i celebracions. De modo i manera que, seixanta-tres anys després que la marededéu de l'encarnació, també dita marededéu del castell de Cullera, visitàs la marededéu dels desemparats a València, aquesta última li ha tornat la visita, la vespra a poqueta nit d'un quinze d'agost (dia de la marededéu d'agost) de l'any 2009.
Aquest és el meu particular reportatge sobre tan faust event, o millor, sobre l'espera (havia d'arribar a les 20:00 hores, però no començaren a entrar les barques pel riu Xúquer fins a les 21:30) a partir de les fotos que jo, que sóc una mica desficiós, vaig anar fent.
Però els homes -dones incloses, és clar, no patiu malgrat el meu nul respecte per les actuals convencions políticament correctes (recordeu el famós miembros i miembras)- són (som) con són, li donem carta de realitat ("La virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa...") als múltiples avatars i advocacions de la deesa mare: La Marededéu.
Però no només de guerres viu o mor l'home, sinó de festes i celebracions. De modo i manera que, seixanta-tres anys després que la marededéu de l'encarnació, també dita marededéu del castell de Cullera, visitàs la marededéu dels desemparats a València, aquesta última li ha tornat la visita, la vespra a poqueta nit d'un quinze d'agost (dia de la marededéu d'agost) de l'any 2009.
Aquest és el meu particular reportatge sobre tan faust event, o millor, sobre l'espera (havia d'arribar a les 20:00 hores, però no començaren a entrar les barques pel riu Xúquer fins a les 21:30) a partir de les fotos que jo, que sóc una mica desficiós, vaig anar fent.
Quant a la música emprada pertany a l'obra de Jordi Savall per a la pel·lícula Tous les matins du monde.
Espere que us agradi.
Espere que us agradi.
2 comentaris:
Excelente paseo visual, estimado Julio. El juego de luces nocturno es simplemente magistral. ¿Pero tú qué cámara usas? ;-)
Extraordinario. Supongo que la espera mereció la pena.
Y, por cierto, fabulosa esa recomendación musical. Ahora mismo me la apunto.
Un fuerte abrazo, querido amigo.
Sahha.
Gracias por el correo.
Me ha encantado el video Julio...La visión nocturna estoy de acuerdo que genial...En general las imágenes muy buenas...
Excelente selección.
sabía que estaba aquí el reportaje , pero ha sido ahora cuando lo he visto con calma.
Publica un comentari a l'entrada