Quan la dona i jo tornem a Galapagar (Madrid) per veure els fills i, tot sigui dit, pledejar una mica amb ells sobre com n'està de bruta la casa i altres collonades per l'estil, si el temps acompanya m'agrada fer un trajecte d'aproximadament entre hora i mitja, i dues hores, que transcorre tot ell entre xares i carrasques, amb una suau baixada cap a Torrelodones Colònia, la visita a un pont romà (les ruïnes només) sobre el Guadarrama prop de l'urbanització Los Jarales, una forta pujada fins la Navata, i una tornada en suau baixada, de nou cap a Galapagar.
Avui, amb la càmera fotogràfica del meu fill, he enregistrat el camí. Acostumat a la meua càmera, em dol dir que no m'he lluït gaire, però aquesta és una petita mostra del camí, que si bé em deixa cansat i preparat per una bona dutxa, també em renova i em diu que no m'ha vençut encara l'edat, i continue viu.
Avui, amb la càmera fotogràfica del meu fill, he enregistrat el camí. Acostumat a la meua càmera, em dol dir que no m'he lluït gaire, però aquesta és una petita mostra del camí, que si bé em deixa cansat i preparat per una bona dutxa, també em renova i em diu que no m'ha vençut encara l'edat, i continue viu.
1 comentari:
Doncs déu-ni-do!!!
Amb la peça que has escollit però, no sembla gaire llarg.
Més petons
Publica un comentari a l'entrada