Aquest matí, en vista de que les previsions meteorològiques no pronosticaven l'empitjorament de l'oratge fins a la tarda, hem decidit visitar Alquézar, un poble enlairat sobre el riu Vero que hi discorre encaixonat.
El poble me'l va aconsellar fa algun temps, Casa, un amic de Saragossa, amb dos blocs a la comunitat de El País.
Cert que no plovia, però l'oratge ha anat ennuvolant-se a la carrera, el fred ha continuat augmentant, i cap a la una ha començat un suau plugim intermitent que, un cop visitada la col·legiata, ens ha impulsat a dinar, i en acabant a tornar cap a Saragossa. La tornada, amb un molest i creixent aiguaneu fins la sortida d'Osca, i posteriorment aigua fins Saragossa.
Aquestes són algunes de les fotos.
El poble me'l va aconsellar fa algun temps, Casa, un amic de Saragossa, amb dos blocs a la comunitat de El País.
Cert que no plovia, però l'oratge ha anat ennuvolant-se a la carrera, el fred ha continuat augmentant, i cap a la una ha començat un suau plugim intermitent que, un cop visitada la col·legiata, ens ha impulsat a dinar, i en acabant a tornar cap a Saragossa. La tornada, amb un molest i creixent aiguaneu fins la sortida d'Osca, i posteriorment aigua fins Saragossa.
Aquestes són algunes de les fotos.
Església de Sant Miquel en primer pla, el poble, i al fons la Col·legiata
Algunes balconades
Arbre en blanc i negre
Una vista de la Col·legiata des de l'església de Sant Miquel
Dins l'església estaven muntant el Betlem. Per cert, a imatge del poble.
Exterior de l'església de Sant Miquel
Disgressió floral
Carrers del poble
I un gat
Més racons
I escuts
Ermita Nostra Senyora de les Neus
Interior
Acopi de llenya a la porta de casa
Una altra vista de la Col·legiata
Un gat (de ferro) al balcó
Exterior del poble
Part vella
Ja arribem
Una cova en la llunyania
Més portes
i més racons
I més escuts
Vista del poble des de la Col·legiata
Entrada
3 comentaris:
Qué maravilla de paseo fotográfico, amigo Julio. Una vez más, y con los ojos un tanto borrosos, he de confesarte que echo de menos ese tono rojizo y marrón de mi amada Iberia.
Un abrazo, amigo y maestro.
Sahha.
Daniel.
P.D. ¡Qué bien te han quedado las fotos en blanco y negro!
P.D. ¿Has estado alguna vez en Tudela? ¿Y en el Monasterio de Piedra?
No todavía, un día de estos tengo que ir, aunque ya esté en Navarra, realmente es la entrada a la comarca de cinco villas.
Ya sabes:
Nos han dejao solos
a los de Tudela
por eso cantamos
de cualquier manera
nos han dejao solos
a los de Alagón
arriba la bota, arriba la bota
y abajo el porrón.
El Monasterio de Piedra lo visité hace muchos años, con los hijos todavía niños. Es para visitar en primavera. ¡Que fiesta del agua! En todas las Españas, y por lo poco que he visto, en toda Europa, los monjes sabían elegir su residencia.
Salut
M'he quedat de pedra (i mai millor dit) en veure la representació de la Trinitat!
Mai l'havia vist representada així!!! em recorda la religió hindú molt propensa a aquesta mena de simbolisme on en un sol cos hi ha tres déus amb personalitats diferents.
El primer poble sembla tret de l'Edat Mitja, no em puc creure que estigui tal qual!
M'agrada moltíssim la teva manera d'ensenyar-nos cada raconet, m'encanten les teves fotos.
Moltes gràcies per compartir els teus viatges amb nosaltres.
Molts petons
Publica un comentari a l'entrada