Una setmana a Malta (III) Diumenge de Rams -2-

Com ja comentava ahir, en acabant de la passejada pel perímetre fortificat de Valletta, asseguts (és un dir) en una petita calesa conduïda per un maltès xerraire amb qui prèviament havíem regatejat (no gaire, tot hi ha que dir-ho) el preu, i arrastrada per un cavall amb moltes ganes de córrer, vam baixar i ens endinsàrem en la ciutat, en busca d'un restaurant on poder seure i dinar.

Per aquells que hi vulguin anar-hi, em permetré un consell: els plats solen ser abundants, així que millor demanar un sol plat per cap, i no dos, com solem fer a Espanya. Els preus continuen sent prou barats com per a poder dinar dos, una amanida per compartir, un plat cadascú, una ampolla de vi del país (els blancs estan bastant bé, però són d'alta graduació, no com aquí que solen ser tots joves i afrutats), postres, i cafè per un import que oscil·la entre 25 i 35€

Valletta, ja ho he dit és un istme, al bell mig d'un gran port natural al que divideix en dos. A la dreta el gran port, defès pels forts de Sant Elm i Santo Ángel, i a l'esquerra un port esportiu resguardat per l'illa Manoel, anomenada així en honor d'un dels grans mestres de l'orde de Malta, el portuguès Manoel de Vilhena. Curiosa la pronunciació de Villena que fan els maltesos.

Es tracta d'una ciutat construïda en la segona meitat del segle XVI, tota d'una, amb un traçat en perfecta quadrícula soportada en dos carrers principals, el de la República i el dels Mercaders.

Bé aquí deixe la segona tanda de fotografies tretes aquell diumenge.