Una setmana a Malta (I)

Aquesta setmana santa proppassada, la dona i jo vam anar a Malta.

Com ja he comentat més d'una vegada i més de dues, sóc un enamorat de les illes.

Del 74 al 79 per motius de treball hi vaig ser a Eivissa, i aquella experiència em va marcar.

Sobretot allò que més em va marcar fou l'aterratge sobtat a Madrid, sense haver passat per la preceptiva cabina de descompressió, confesse que va ser un trauma del què encara no me n'he recuperat del tot.

Bé, anem a pams, el 15 de Març teníem la sortida amb Ryanair des de Girona a quarts de set de la matinada, així que divendres 14, després d'haver sopat, i haver vist un documental a la TV3 sobre Ramon Llull, vam agafar tranquil·lament el cotxe i vam sortir cap a Girona.

Però aquella nit la boira era espesa, i havien desviat els avions cap a Barcelona. En poques paraules els avions duien retràs, un bon retràs, molt de retràs, massa retràs.

I Aena tenia ganes de jugar amb els soferts aspirants a viatger, així que de quan en quan anava canviant-nos de porta d'embarcament.

Fins que, cansats, hi va haver un mini motí (reconec que vaig ser un dels instigadors, fastiguejat per l'enorme presa de pèl, i molt irritat perquè la meua dona, que anava amb crosses, a resultes d'una recent operació de ròtula, el 13 de febrer anterior, ja estava ressentint-se)

I per fi, a les onze passades, sortíem cap a Malta.

Arribada a Malta, on ens esperava un taxi, amb un conductor que en una mescla d'italià, espanyol i anglès, va anar explicant-nos fins arribar a l'hotel tot de coses sobre l'illa, i fent-nos d'improvisat cicerone. Des d'aquí, moltes gràcies.

Aquella tarda, ens vam quedar a l'hotel, el Pérgola, a Mellieha (es pronuncia aproximadament com Melià) i vaig aprofitar per fer algunes fotos.

Aquestes