Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de maig del 2009

Una excursió al pirineu aragonés ( i V) Charo i Tierrantona final del viatge

L'oratge s'havia portat millor del que esperàvem, i llevat de les primeres hores del matí, ennuvolades i amenaçants, ja a les onze el sol s'havia instal·lat i ens havia inclús fet suar la cansalada.

El dia havia donat de sí, i era l'hora de tornar a casa, però abans els amics que ens havíen acompanyat i mostrat totes aquestes meravelles, volien que passàrem pels seus respectius pobles.

Així que, de L'Aïnsa anàrem cap a Charo











































































I després d'haver visitat el poblet de Charo, continuem camí de Tierrantona











I, ja per acabar, un vídeo tret per Tere



I després de tot açó, cansats, tornàrem a casa.

Arribàvem a les onze de la nit.

Cansats, sí. Satisfets, més.

dissabte, 30 de maig del 2009

Una excursió al pirineu aragonés (III) Bielsa i Laspuña

Una volta visitat el Parador del Monte Perdido, astorats encara del magnífic paisatge, davallem cap a Bielsa on visitarem la plaça de l'Ajuntament -un edifici amb una façana d'un renaixentisme tardà-

Per cert, en el camí, trobe una indicació cap a un llogaret amb el nom de Zapatierno. Jure que si hagués anat en el meu cotxe m'hi hagués desviat. Un poblet amb aquest nom ha de tenir el seu encant.


























































I, visitada Bielsa, continuem davallant cap a Laspuña, on hem quedat a dinar en el restaurant Casa Sidora. Com a anècdota, Alícia, una de les propietàries que exercia com a chef, ens digué que hi havia, fora de carta, paella a l'aragonesa, amb caragols, conill i (tota la taula llevat de la parella d'amics de la zona que excercien de cicerones entenguérem) sardines. La meua sorpresa va ser resolta amb un desmentit: Alícia mai no havia dit sardines, sinó moixardines, o siga, moixernons, aquests petits bolets de primavera, tan saborosos.

Desfet el malentés, una de les parelles demanà la paella. Altres demanaren una tosta d'escalivada, o un plat de feçols, i jo una amanida de formatge de cabra. Com a segon, decidírem compartir entre les tres parelles, un fricandó de ternera, unes costelles de vedella, un civet de senglar, i un "salmorrejo" de porc (potent plat amb llom, salsitxes, i altres derivats, en una salsa exquisida)

En una paraula, la primavera als pirineus ens havia obert la gana.

























































I en acabant de dinar continuàrem baixant fins a l'Aínsa.