Quan les dues altres religions del llibre (jueus i musulmans) acusen els cristians de politeïsme i idol·latria no van pas tan desencaminats. I no és que ells, amb tota la seva col·lecció d'àngels, arcàngels, serafins, trons i potestats, -o djins i altres éssers sobrenaturals-, no acaben incorrent en allò mateix que critiquen.
Però els homes -dones incloses, és clar, no patiu malgrat el meu nul respecte per les actuals convencions políticament correctes (recordeu el famós miembros i miembras)- són (som) con són, li donem carta de realitat ("La virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa...") als múltiples avatars i advocacions de la deesa mare: La Marededéu.
Però no només de guerres viu o mor l'home, sinó de festes i celebracions. De modo i manera que, seixanta-tres anys després que la marededéu de l'encarnació, també dita marededéu del castell de Cullera, visitàs la marededéu dels desemparats a València, aquesta última li ha tornat la visita, la vespra a poqueta nit d'un quinze d'agost (dia de la marededéu d'agost) de l'any 2009.
Aquest és el meu particular reportatge sobre tan faust event, o millor, sobre l'espera (havia d'arribar a les 20:00 hores, però no començaren a entrar les barques pel riu Xúquer fins a les 21:30) a partir de les fotos que jo, que sóc una mica desficiós, vaig anar fent.
Però els homes -dones incloses, és clar, no patiu malgrat el meu nul respecte per les actuals convencions políticament correctes (recordeu el famós miembros i miembras)- són (som) con són, li donem carta de realitat ("La virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa...") als múltiples avatars i advocacions de la deesa mare: La Marededéu.
Però no només de guerres viu o mor l'home, sinó de festes i celebracions. De modo i manera que, seixanta-tres anys després que la marededéu de l'encarnació, també dita marededéu del castell de Cullera, visitàs la marededéu dels desemparats a València, aquesta última li ha tornat la visita, la vespra a poqueta nit d'un quinze d'agost (dia de la marededéu d'agost) de l'any 2009.
Aquest és el meu particular reportatge sobre tan faust event, o millor, sobre l'espera (havia d'arribar a les 20:00 hores, però no començaren a entrar les barques pel riu Xúquer fins a les 21:30) a partir de les fotos que jo, que sóc una mica desficiós, vaig anar fent.
Quant a la música emprada pertany a l'obra de Jordi Savall per a la pel·lícula Tous les matins du monde.
Espere que us agradi.
Espere que us agradi.
