Bassa de Sant Llorenç

Bassa de Sant Llorenç, un paradís pels ànecs, les fotges i les llancetes, a Cullera.

Accessibilitat. Un pas de zebra impracticable

Far de Cullera.

Fa poques setmanes han refet l'acera, pujant-la i deixant un rastell realment impracticable. He deixat la meua bici per que quedi evident l'altura de la cosa.

Anquenieros que són

La foto quincenal. Óxido

Düsseldorf. Una passejada vora riu

Dijous vint-i-dos d'abril era, amb el meu fill i un amic que ens feia de traductor, a Düsseldorf on havíem acudit per negocis.

Després de tot el dia a la fira FIBO, a Essen, i mentre féiem temps abans d'anar a sopar, Laureano i jo, eixírem a fer una petita passejada vora el Rin, i per la ciutat vella.

Aquestes són algunes de les fotos que hi vaig treure:

El Rhin

Un parc vora riu

Un restaurant

La ciutat

Un dels creuers

Museu naval

Un hotel

Cases antigues (reconstruïdes segons sembla)

Carrers de tapes

Aquest, en particular, jo li diria carrer espanyol, amb restaurants com l'spanischer restaurant, El gitano, Madrid, etc. Per cert, en aquest últim hi havia anunciada "Paelha"

Serà per campanes. Done fe que el carilló funcionava perfecte i amb un so meravellós

Curiós acabament del campanar

La foto quinzenal. Flors

Albalat de la Ribera, flors a una sèquia

Passejant amb Gos

Diumenge passat, encara cansat del llarg i pesat viatge a Alemanya en cotxe (com ens va fotre el volcà víking!) vaig tornar a eixir al camp, aquest cop amb Gos, l'ídem del meu fill i llur parella.

Es tracta d'un trajecte que solc fer quan hi sóc a Galapagar, d'una hora i mitja, hora i tres quarts, tot depèn de si fas el camí sol o, com en aquest cas, amb un cadell enjogassat.

I com estava el camp, quins colors, quina meravella...!

Això, sí, Gos va xipollejar a cada basa i cada rierol que passàvem (dimecres passat, a Saragossa, es va llençar de cap a l'Ebre on més corrent hi havia, i als nostres crits va tornar feliç sense comprendre gens ni miqueta el nostre -del meu fill i meu- espant.

Diumenge de Pasqua, de paella amb els amics

Per Pasqua, diumenge i dilluns, cal eixir al camp amb els amics. Recorde, de menut, que embolicàvem en el mocador, un llarg i enorme mocador, la mona amb l'ou dur de color (roig, preferentment, però també groc, o verd), la llonganissa seca de pasqua, la barra de xocolata, el pa-blanquet, l'enciam, i una peça de fruita, i ens en anàvem cap a la muntanyeta seca, o la dels pins, a passar el dia, corrent d'una banda a l'altra, jugant a vaquers i indis, o a lladres i policies, ballant la tarara, i corrent, corrent, corrent.

Ara, als nostres cinquanta i molts, alguns d'entre nosaltres ja amb nets i tot, substituïm aquells jocs per una paella a la caseta d'un dels amics.

Enguany, la caseta on solíem anar, a l'Alberell, prop de Benicull, ha quedat substituïda per una altra caseta a l'antiga marjal d'Albalat.

La caseta



Els veïns (o alguns d'ells)







Els voltants

















L'interior. Aperitiu.









Autoretrat



Preparant la paella. Fent les pilotes (magre picat, pa ratllat, ou, pinyons, julivert, i un polsim de canyella)





Sofregint el pebrot roig (les gambes)



Els ingredients: les pilotes, la carn (costelles de porc, pollastre, conill), les bajoques tendres, el pebrot roig





Sofregint la carn



I ara les bajoques



I, per últim, l'arròs i l'aigua



Comença a bollir, una mica de pebre roig, sal, i deixar fer







Ara toca tastar-la, per si cal rectificar





I deixar que vaja fent-se, a poc a poc









I arribat el moment, apagar el foc i tapar-la amb diaris per a que acabe de beure's l'aigua.



I portar-la a taula, escudellar els plats dels que no arriben per a poder menjar-se-la al calderó i... bon profit











I ja escudellats els plats, comencem a menjar





Donar-li la volta al flam de cafè no ha estat una idea gaire bona