La Foto Quincenal. Textures

Aquesta quinzena el tema és TEXTURES.

Així que he aprofitat els meus passeigs amb el gos, per treure unes quantes fotos.

Com, per exemple, aquesta medusa varada a la sorra, totalment fora de temporada. A l'esquerra, dalt, podeu veure les petjades de Negre que és qui em va portar cap a ella.



O aquesta arena, després d'una nit de temporal, amb una pluja abundant portada pel gregal.



O l'omnipresent òxid, el rovell de tot allò que de metàl·lic hi ha vora mar.



O aquesta catifa, aquest arabesc floral, que t'invita a jeure i gaudir del bon temps que ja sembla haver-se instal·lat en aquest inici de primavera.



Per últim, aquesta fulla de pitera, ja mig seca.



Podeu veure la resta de les fotos a

https://plus.google.com/u/0/photos/117723789630280306927/albums/5722427232134788257

o a

https://picasaweb.google.com/117723789630280306927/Textures#

La foto quincenal: Color Naranja.

Cristina ha proposat com a primer tema de l'any el color taronja, i jo, d'una terra de taronges, me les havia promès molt felices.

Són realment, però, de color taronja les taronges?

A l'arbre, pot ser sí:

Però a terra...

Possiblement els caquis persimon tinguin un color més ataronjat que les pròpies taronges:

O els dàtils

I, què em dieu dels líquens?

O de les figues de pala?

O dels curatalls?

I, per suposat, dels cumquats

O d'algunes flors:

Però, si considerem que el color taronja no és més que la barreja del roig i el groc, per què no fer com Ferran Adrià, una deconstrucció floral?

O inclús patriòtica:

Senda de la lloma. Un camí ben senyalitzat.

Des de fa molts anys que duc la intenció de fer el camí de sant Jaume i, ara que m'ha arribat la prejubilació, he començat a preparar-me.

Una de les primeres decisions ha estat la de perdre pes. Moltes vegades ho havia intentat, però aquesta sembla que va per bon camí.

La segona consisteix en anar incrementant les passejades amb el gos i combinar-les amb exercicis de cardio i, quan és possible, excursions a senders de curt recorregut.

Ací a Cullera, on visc, s'ha creat un parell d'aquests senders que, combinats amb un passeig marítim esplèndid, possibiliten fer una volta a peu a la ciutat.

Així que, el dia 5, em vaig decidir i vaig fer una primera part: Eixint de la urbanització Bona Vista, carretera del segon Collado, Urbanitzacions del Doser, Carrer de la Farola. Far.

Un passejada senzilla tot i que no gaire còmoda, ja que bona part transcorre per carretera.

Diguem que la millor part havia estat la que no formava part del recorregut, la que des del Far havia fet per la platja fins arribar, creuant el poble i eixint pel raval de sant Agustí, al punt de partida.

El dia 6 vaig agafar la Senda de la Lloma, eixint des de la Farola (més ben dit des de l'ApartHotel El Faro) en direcció al Castell per la carena de la muntanya. Arribàrem el gos i jo fins al Fort, però no baixàrem al Castell perquè se'ns feia tard i encara havia de comprar el diari.

Per fi, el dia vuit, vaig agafar el gos i la càmera i, tornant a fer com el dia 5 el camí al poble per la platja, vaig arribar fins el mercat i, des d'aquest punt, vaig començar la pujada al Castell per les revoltes de la processó, per una vegada dalt, començar el recorregut: Castell-Fort-Radar meteorològic-Far.

Aquest ha estat el resultat d'un passeig de dues hores (des del mercat fins a casa, al Far) per la carena de la muntanya, amb vistes a la mar per la banda dreta, i a banda esquerra, les marjals, els camps d'arròs, inundats en aquesta època per acollir els ànecs que arriben de Suècia en direcció a l'Àfrica on passaran l'hivern.

Sol ixent a Cullera

El passat vuit de desembre, dia de la Immaculada, aprofitant que amb l'horari d'hivern, i a pocs dies del solstici, el sol surt a hores assequibles, i aprofitant també que els serveis meteorològics havien anunciat un dia clar, vaig desempolsar la càmera per fer unes quantes fotos del sol ixent. Aquest ha estat el resultat

Aniversaris, sants i altres celebracions

Celebràvem els 75 anys d'Emilio, els 37 d'Esther, els 3 mesos de Pau i el sant de Tere. Serà per ganes de festa?

Sol ponent a Cullera

Ja ho sé que el sol ixent és molt més agraït, al menys en aquesta riba de la Mediterrània.

De totes formes, des de l'Illa dels Pensaments, no queden gaire mal les postes.

Quan el ponent apreta

Quan el ponent apreta és com si algú hagués obert la porta del forn