Passejant amb Gos

Diumenge passat, encara cansat del llarg i pesat viatge a Alemanya en cotxe (com ens va fotre el volcà víking!) vaig tornar a eixir al camp, aquest cop amb Gos, l'ídem del meu fill i llur parella.

Es tracta d'un trajecte que solc fer quan hi sóc a Galapagar, d'una hora i mitja, hora i tres quarts, tot depèn de si fas el camí sol o, com en aquest cas, amb un cadell enjogassat.

I com estava el camp, quins colors, quina meravella...!

Això, sí, Gos va xipollejar a cada basa i cada rierol que passàvem (dimecres passat, a Saragossa, es va llençar de cap a l'Ebre on més corrent hi havia, i als nostres crits va tornar feliç sense comprendre gens ni miqueta el nostre -del meu fill i meu- espant.

Diumenge de Pasqua, de paella amb els amics

Per Pasqua, diumenge i dilluns, cal eixir al camp amb els amics. Recorde, de menut, que embolicàvem en el mocador, un llarg i enorme mocador, la mona amb l'ou dur de color (roig, preferentment, però també groc, o verd), la llonganissa seca de pasqua, la barra de xocolata, el pa-blanquet, l'enciam, i una peça de fruita, i ens en anàvem cap a la muntanyeta seca, o la dels pins, a passar el dia, corrent d'una banda a l'altra, jugant a vaquers i indis, o a lladres i policies, ballant la tarara, i corrent, corrent, corrent.

Ara, als nostres cinquanta i molts, alguns d'entre nosaltres ja amb nets i tot, substituïm aquells jocs per una paella a la caseta d'un dels amics.

Enguany, la caseta on solíem anar, a l'Alberell, prop de Benicull, ha quedat substituïda per una altra caseta a l'antiga marjal d'Albalat.

La caseta



Els veïns (o alguns d'ells)







Els voltants

















L'interior. Aperitiu.









Autoretrat



Preparant la paella. Fent les pilotes (magre picat, pa ratllat, ou, pinyons, julivert, i un polsim de canyella)





Sofregint el pebrot roig (les gambes)



Els ingredients: les pilotes, la carn (costelles de porc, pollastre, conill), les bajoques tendres, el pebrot roig





Sofregint la carn



I ara les bajoques



I, per últim, l'arròs i l'aigua



Comença a bollir, una mica de pebre roig, sal, i deixar fer







Ara toca tastar-la, per si cal rectificar





I deixar que vaja fent-se, a poc a poc









I arribat el moment, apagar el foc i tapar-la amb diaris per a que acabe de beure's l'aigua.



I portar-la a taula, escudellar els plats dels que no arriben per a poder menjar-se-la al calderó i... bon profit











I ja escudellats els plats, comencem a menjar





Donar-li la volta al flam de cafè no ha estat una idea gaire bona

Pasqua. Pa-blanquets

Un menjar típic de Pasqua, al poble, són els pa-blanquets.

Recorde que, quan era menut i ma mare encara pastava el pa a casa i el portava al forn a cuinar, Pasqua era una festa de pans: pa-blanquets, mones, panous.

Ara els comprem al supermercat, Mercadona, Consum, o als forns o fleques del poble.

Es tranca d'uns panets petitons, ben blanquets com el seu nom indica, que són buidats de la seua molla, a través d'un forat fet a la panxa, i farcits amb un sofregit de tomata, ou bollit, magre picat i pinyons, o bé, en compte de magre picat tonyina en conserva.

Un cop farcits, els tornem a tapar amb el quadradet de la corfa per on els hem buidat, untada amb clara d'ou perquè s'apegui bé.

Els passem sencers per ou batut i els posem a la paella amb oli ben calent per sofregir-los una mica.

I ja està. A menjar



Les restes del farcit



i els panets



s'unten en l'ou



i s'hi posen a la paella en oli bullent



i, per fi, aquest és el resultat.

Divendres sant, processó a Cullera

Enguany, treball obliga, he passat la setmana santa a Cullera, on he tornat a viure des de principis d'any.

I hem posat les cadires a la porta per veure passar la processó de divendres sant.

Duia la càmera i m'hi he fixat en els nanos -quina culpa tindran, pobrets?-

Clar que, aquest guàrdia civil, tan marcial, tan, tan..., déu n'hi do...



I, per acabar, una vesta-mare atenent el seu fill de bolquers



i aquesta dama, tan elegant ella amb el seu vestit negre



Un altre any, fotografiaré els pasos...