Falles 2010 a Cullera

Torne, després de molts anys, a veure les falles en directe, al poble de la dona -i ara meu-, Cullera.

És una festa que m'agrada, ho reconec, però molt més m'agradaria si els fallers, certs fallers, estiguessen més per la festa i menys per la política. (Haig de dir que això és molt més evident a València capital, i, per sort, queda molt aigualit als pobles)

Aquí deixe algunes fotos

Falla Bulevar (a la banda sud del riu, mai no m'hagués imaginat que en feien una)





Falla del Passeig. Com de costum, junt amb la del Taüt i la del Raval, monumental.





Falla del Taüt (el nom li ve, segons els naturals del poble, per la forma de trapezi de la plaça)







I la del Raval







Açò no és una falla, almenys no una d'oficial. Aquesta bunyolera supose que no serà cremada.



Com podeu comprovar els monuments, les falles, pobretes comparades amb les de la capital del regne.

Però els vestits dels fallers i falleres, això sí que no, els vestits són espectaculars.









Aquests quatre anteriors són tres nebodes i un nebot de la dona, preparant-se per l'ofrena de flors.

I, per acabar, unes imatges de l'ofrena













I dins de poques hores, la nit del foc. Cremaran múltiples Camps i Barberàs i Zapateros i Rajoys. Les falleres ploraran -no he comprés mai per què- i començaran els preparatius de les falles de 2011.

Benviguda la primavera.

Gos. Un escalador nat

Aquest cap de setmana hem tornat a Madrid. Com sempre, visita de metge o, com diuen al meu poble, visita d'arrapa i fuig.

Gos, el cadell que algun desaprensiu abandonà a cap d'any, i que, com ja comentava en aquest bloc, ha estat per ells com un regal de Papà Noel, continua creixent.

Diumenge de matí me'l vaig endur amb mi a fer un passeig d'hora i mitja per la muntanya entre Galapagar, Torrelodones i La Navata.

Deixe ací una petita seqüència de fotos, tretes la vespra. A Gos li agrada pujar-se'n a dalt del respatller de la butaca, i des d'allí contemplar el jardí i la piscina.