Galapagar sota la neu i sense calefacció

I dos dies més tard, diumenge a la tarda, arribàvem a Madrid. Havia començat a nevar, i la caldera espatllada, ço que vol dir sense calefacció.

L'endemà, dilluns, tremolant de fred encara, vaig traure unes quantes fotos del jardí, la piscina i l'entrada.

Però no tot era fred a casa. El meu fill ens va dur el gos, que ja arriba a pujar en el sofà. No tot era fred. Com podia, si Gos hi era ben adormit al meu costat?

I vora mar, la neu

El passat dia 8, de matinada, el temporal s'havia entaulat al poble.

I, a migdia, començà una lleugera nevada que, com era normal, no va arribar a quallar a la platja, però deixà lleument enfarinades les muntanyes de Corbera i de Favara.

Gos. Un regal de cap d'any

Portaven ja algun temps el meu fill major i la seua parella parlant-me d'adquirir un gos.

I fa pocs dies, per Cap d'Any, a Àvila, algun desaprensiu va abandonar un cadellet, de poc més de mes i mig, a un xalet dels afores. Cadellet que, ràpidament, el sant bernat del propietari del xalet, va adoptar.

El cert és que els amos, a la matinada, trobaren que a la panxa del gossàs sant bernat, hi havia alguna petita cosa adormida que resultà ser aquest cocker.

Resultat: ja us el podeu imaginar. Se l'han quedat. Li han posat de nom Gos, cosa que a Àvila els ha sonat exòtic, curiós i simpàtic.

I, com que tenien un viatge ja programat a Londres, la meua dona i jo estem fent-nos-en càrrec aquesta setmana. Intentant que no ens rossegue cables, potes de fusta, llibres, sabatilles i tot allò que caiga a l'alcanç dels seus canins.

I netejant pixarrades i caguerades, encara que sembla bastant educat i sol fer-les damunt dels diaris que estratègicament hem situat a la terrassa.

Diumenge 10, els el tornarem.

I segur que el trobarem a faltar.