dilluns, 30 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (IX) Dilluns sant - Valleta

Dilluns de matí, tornem a sortir cap a Valletta. Ens interesava saber com arribar a Paola, on dimarts volíem veure l'Hypoggeum, i visitar la Co-Catedral de Sant Joan.

Malta té tres catedrals. La primera a Mdina (antiga capital de Malta), l'anglicana de Sant Pau, molt austera, tal com correspon a les esglésies reformades i la de Sant Joan a Valletta, una obra mestra del Barroc i de la Contrareforma, i que commemora la victòria contra els turcs al gran setge de Malta de 1565.

La catedral de Sant Joan, amb uns impressionants frescos de Mattei, tota decorada amb pans d'or, dues pintures de Caravaggio que, també aquí fou empresonat, i les vuit capelles, cada una pertanyent a una de les "llengües" o nacions que formaven l'entramat polític de l'Ordre de Malta.

Recordem que aquesta ordre neix com Hospitalaris de Sant Joan, i quan són expulsats de Jerusalem, passen a residir a Rhodes, on se'ls coneix per Cavallers de Rhodes. Més tard, expulsats pels turcs, al 1530, amb el consentiment de Carles V d'Alemanya i I d'Espanya, passen a residir a Malta i canvien el nom per Cavallers de Malta que és com actualment els coneixem.

La seua organització en nacions o llengües era la següent:

Alemanya

Anglaterra

Aragó que incloïa no només els regnes de la Corona d'Aragó sinó a més Navarra

Auvernia

Castella que incloïa Lleó i Portugal

França

Itàlia

Provença

I deixem-nos d'Història i d'històries.

Aquestes són les fotos d'aquell matí.


diumenge, 29 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (VIII) Diumenge de Rams -7-

I una vegada visitat el Palau i l'armeria, un darrer passeig per Valletta, Trik-il-Republika amunt, amb un petit descans a una cafeteria per prendre un "capuccino" i a la rotonda d'entrada a la ciutat, estació d'autobusos a l'aire lliure.

Per avui ja hi ha prou.

Aquestes són les últimes fotos del dia


dissabte, 28 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (VII) Diumenge de Rams -6-

I continuem a l'Armeria del Palau del Gran Maestre. Si a l'anterior post vaig mostrar les fotos de les armes blanques, per fer-li dentetes i enveja a l'amic Mano Negra, qui es confessa col·leccionista, avui li toca a les armes de foc. Canons, canonets, canonassos, pistoles, pistoletes, pistolons, rifles, inclòs un d'aire comprimit (el que sembla que se li haja inflamat un colló, ja el veureu), màquines de matar, you know my friends.

He recordat una història contada pel gran Borges, on parlava d'un taita (mató) a qui le preguntaven perquè sempre utilitzava faca (navaixa) i mai morocha (pistola), i de la seua sensata resposta: "compadre, no me agrada apiolar a máquina"


divendres, 27 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (VI) Diumenge de Rams -5-

Continuem a l'armeria del palau del Gran Maestre. Ara li toca a les armes blanques. Ballestes, llances, piques, atxes, alabardes, espases, coltells...


dijous, 26 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (V) Diumenge de Rams -4-

Però el palau del Gran Maestre no era només les estances. L'armeria constitueix un museu d'armes dels més importants que es coneixen.

Consisteix en dues sales, una de les quals dedicada fonamentalment a les armadures i escuts, i que conserva les armadures de molts dels cavallers de l'ordre de Malta, així com algunes de turcs, tambors, atabals, nàcares, trompetes, etc. i una altra amb tota casta de llances, espingardes, piques, espases, alabardes, pistoles, escopetes, canons, etc.

En fi, què voleu que us diga, un perfecte mostrari de com l'home se les ha inventat continuament per poder defendre's de i matar-ne d'altres.

Primer part, armadures


dimecres, 25 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (IV) Diumenge de Rams -3-

I havent dinat, ens vam dirigir al Palau del Gran Maestre, al carrer de la República Triq il Republika, un dels dos carrers principals, tal com ja he comentat en posts anteriors. L'altre és el Trik il Merkanti, o carrer dels mercaders on hi ha el Suq, o Mercat.

Aquest Palau, enorme, és la seu actual del Govern de Malta, i abans de la independència era la seu del Governador representant de Sa Graciosa Majestat Britànica.

Però una part, la dreta, es pot visitar, tant les Estances, com l'Armeria

Aquí deixe les fotografies de les estances.


dimarts, 24 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (III) Diumenge de Rams -2-

Com ja comentava ahir, en acabant de la passejada pel perímetre fortificat de Valletta, asseguts (és un dir) en una petita calesa conduïda per un maltès xerraire amb qui prèviament havíem regatejat (no gaire, tot hi ha que dir-ho) el preu, i arrastrada per un cavall amb moltes ganes de córrer, vam baixar i ens endinsàrem en la ciutat, en busca d'un restaurant on poder seure i dinar.

Per aquells que hi vulguin anar-hi, em permetré un consell: els plats solen ser abundants, així que millor demanar un sol plat per cap, i no dos, com solem fer a Espanya. Els preus continuen sent prou barats com per a poder dinar dos, una amanida per compartir, un plat cadascú, una ampolla de vi del país (els blancs estan bastant bé, però són d'alta graduació, no com aquí que solen ser tots joves i afrutats), postres, i cafè per un import que oscil·la entre 25 i 35€

Valletta, ja ho he dit és un istme, al bell mig d'un gran port natural al que divideix en dos. A la dreta el gran port, defès pels forts de Sant Elm i Santo Ángel, i a l'esquerra un port esportiu resguardat per l'illa Manoel, anomenada així en honor d'un dels grans mestres de l'orde de Malta, el portuguès Manoel de Vilhena. Curiosa la pronunciació de Villena que fan els maltesos.

Es tracta d'una ciutat construïda en la segona meitat del segle XVI, tota d'una, amb un traçat en perfecta quadrícula soportada en dos carrers principals, el de la República i el dels Mercaders.

Bé aquí deixe la segona tanda de fotografies tretes aquell diumenge.


dilluns, 23 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (II) Diumenge de Rams -1-

Dia 16 de Març. Diumenge de Rams.

Ja descansats de la pallissa del dissabte, recordeu les hores i hores a l'aeroport de Girona per culpa de la boira, diumenge de matí ens aixequem i eixim a prendre l'autobús a Valletta.

No he dit que afortunadament vaig desistir de la meua primera intenció de llogar un cotxe a l'aeroport.

Malta és una illa mediterrània, més petita que Eivissa (316 Km2 entre Malta, Gozo i Comino) molt poblada (més de 1000 h/Km2), amb carreteres prou estretes, conducció alegrement mediterrània, i per acabar-ho d'adobar, amb circulació per l'esquerra com els anglesos.

D'altra banda el servei d'autobusos és molt complet, amb uns autobusos de l'any catapum (o actuals però tunejats com si fossen de l'any catapum).

Així que, com he dit, sortírem per agafar l'autobús, i anàrem a Valletta, la capital.

Allí vam agafar un cotxe de cavalls per donar-li la volta a Valletta. Valletta és una llengua (un istme) al mig d'un gran port natural al què divideix en dues parts bastant simètriques, tot i que la de la dreta siga coneguda com a Gran Port.

Més tard, quan acabàrem el recorregut, entràrem a peu ja, a la ciutat, i buscàrem on dinar.

Aquí va la primera tanda de fotos


diumenge, 22 d’abril del 2007

Una setmana a Malta (I)

Aquesta setmana santa proppassada, la dona i jo vam anar a Malta.

Com ja he comentat més d'una vegada i més de dues, sóc un enamorat de les illes.

Del 74 al 79 per motius de treball hi vaig ser a Eivissa, i aquella experiència em va marcar.

Sobretot allò que més em va marcar fou l'aterratge sobtat a Madrid, sense haver passat per la preceptiva cabina de descompressió, confesse que va ser un trauma del què encara no me n'he recuperat del tot.

Bé, anem a pams, el 15 de Març teníem la sortida amb Ryanair des de Girona a quarts de set de la matinada, així que divendres 14, després d'haver sopat, i haver vist un documental a la TV3 sobre Ramon Llull, vam agafar tranquil·lament el cotxe i vam sortir cap a Girona.

Però aquella nit la boira era espesa, i havien desviat els avions cap a Barcelona. En poques paraules els avions duien retràs, un bon retràs, molt de retràs, massa retràs.

I Aena tenia ganes de jugar amb els soferts aspirants a viatger, així que de quan en quan anava canviant-nos de porta d'embarcament.

Fins que, cansats, hi va haver un mini motí (reconec que vaig ser un dels instigadors, fastiguejat per l'enorme presa de pèl, i molt irritat perquè la meua dona, que anava amb crosses, a resultes d'una recent operació de ròtula, el 13 de febrer anterior, ja estava ressentint-se)

I per fi, a les onze passades, sortíem cap a Malta.

Arribada a Malta, on ens esperava un taxi, amb un conductor que en una mescla d'italià, espanyol i anglès, va anar explicant-nos fins arribar a l'hotel tot de coses sobre l'illa, i fent-nos d'improvisat cicerone. Des d'aquí, moltes gràcies.

Aquella tarda, ens vam quedar a l'hotel, el Pérgola, a Mellieha (es pronuncia aproximadament com Melià) i vaig aprofitar per fer algunes fotos.

Aquestes